Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Comunicat del CAÒC

E es estat un plaser pel CAÒC de constatar lo bon acuèlh qu’a recampat, per aquesta primièra edicion, compte tengut de la responsa dels escrivans e de las escrivanas que i an participat e lo nivèl dels racontes recebuts.

En tot, son estats quinze los tèxtes mandats al Concors, un pauc de pertot : d’Arièja, de Provença, de Lengadòc Bas... Dins una lenga viva que garda per d’unes lo parlar d’origina – e mai dins un cas la grafia dicha mistralenca. Òm diriá que tot i passa : de l’amor a la languina, de la solesa a la galejada, de la corsa fòla d’aqueles qu’ensajan de fugir una vida malastrosa a la beutat del mond qu’espelís a cada ròsa. E i a tanben de racontes risolièrs, d’una fina ironia, sul coronavirus, lo desmembrament de França o lo retorn dels pterodactils.

Lo CAÒC profiecha per felicitar coralament los guierdonats, alara que vos remerciam totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que serà un plaser per nosautres de mandar una segonda edicion d’aqueste Concors aquest an 2021.


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...