mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Dins Fin de partida l'autor nos passetja entre un discors delirant d'esquizofrèn que vira paranoïac amb Pat, una anticipacion violenta sus la societat que benlèu nos espèra amb Fin de partida – darrièra de las novèlas que dona son títol al libre –, un thriller un briconèl metafisic, rebat s'aquò vira de la vida de tot escrivan, War Paint, una istòria d'amistat e de mòrt dins Val d'Aspa, un encontre entre dos èssers maltractats per l'existéncia e que benlèu escaparàn un temps a la maquina a embotir, Te daissi las claus, una farcejada negra, Ragnarök ont la vila de Besièrs aculhís Dieu en persona vengut anonciar al mond la fin programada de l'umanitat.

Sièis racontes estranhs, al còp negres e risolièrs. Ont Florian Vernet dins la continuitat d'una recèrca que perseguís dempuèi d'ans ensaja de menar la lenga occitana dins de territòris qu'es rarament acostumada de trevar.

Extrach

« Pel primièr còp despuèi d'annadas, m'avisi que mas pensadas flotejan dins mon esperit, desliuras, leugièras. E qu'an arrestat de s'empegar coma de pats a las parets de ma clòsca. Pensi que fa de temps d'aquò, ma vida aviá començat a se desfilfargar coma un brocat que seriá passat per un romegàs, e que benlèu, finala tot aquò va cambiar. Pensi que soi arribat enfin, benlèu, del costat dobèrt de la vida... »

Lo libre es estat editat per las edicions IEO Lengadòc en 2013.


Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.