mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Dins Fin de partida l'autor nos passetja entre un discors delirant d'esquizofrèn que vira paranoïac amb Pat, una anticipacion violenta sus la societat que benlèu nos espèra amb Fin de partida – darrièra de las novèlas que dona son títol al libre –, un thriller un briconèl metafisic, rebat s'aquò vira de la vida de tot escrivan, War Paint, una istòria d'amistat e de mòrt dins Val d'Aspa, un encontre entre dos èssers maltractats per l'existéncia e que benlèu escaparàn un temps a la maquina a embotir, Te daissi las claus, una farcejada negra, Ragnarök ont la vila de Besièrs aculhís Dieu en persona vengut anonciar al mond la fin programada de l'umanitat.

Sièis racontes estranhs, al còp negres e risolièrs. Ont Florian Vernet dins la continuitat d'una recèrca que perseguís dempuèi d'ans ensaja de menar la lenga occitana dins de territòris qu'es rarament acostumada de trevar.

Extrach

« Pel primièr còp despuèi d'annadas, m'avisi que mas pensadas flotejan dins mon esperit, desliuras, leugièras. E qu'an arrestat de s'empegar coma de pats a las parets de ma clòsca. Pensi que fa de temps d'aquò, ma vida aviá començat a se desfilfargar coma un brocat que seriá passat per un romegàs, e que benlèu, finala tot aquò va cambiar. Pensi que soi arribat enfin, benlèu, del costat dobèrt de la vida... »

Lo libre es estat editat per las edicions IEO Lengadòc en 2013.


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.