passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Coma o pròvan sei cronicas d'OC. Miniussi èra un dei mai perfièchs coneissèires de l'escritura occitana dau passat (escolèt d'annadas a Montpelhièr en voluptats intellectualas a ne tastar lei chucs) e un dei pus fins pagelaires dei capitadas d'ara.

Amb una delicatesa de pluma pacientament apresa, escriguèt per se bèu primier d'autrei cronicas, aquelei d'una generacion sus un marge (de mar, de mond, dei sentidas) ont caup tot un univers d'esmòus e lo tragic d'una destinada dins la florida congostada de la joventut. Ne demòra Jiròni, sens nom d'autor (Federòp-Jorn 1988). Avià d'aquela maniera, qu'es ren que sieuna, trobat l'aisina d'un mestritge de la lenga e de la pròsa. Podiàn venir Lei passatemps en omenatge a Belaud (un autre grand artista dau marge de l'òrdre e dau plen de l'art). Venguèron lentament, en capítols cortets, per cernir lei cretas dins lei quites plasers e dins l'enueg d'una existéncia de lésers amonedats.

Lo legèire, occitan o pas, es pregat de pas s'enganar. La distància que manten aquí la lenga provençala de tradicion literària amb una gent vestida e rosegada de superficialitats mondanas, e que laissa lo francés i faire sa marca d'autenticitat (inversion radicala dei poncins nòstres), aquò's pas soncament teneson critica. Aquò's cerca d'una ascla dins l'òme, dins lo temps de viure, dins lo balèti monotòn dei plasers, ont se descuerp una dignitat, qu'en mai de se perfilar sus la "Côte ", s'aprefondís fòra lo "Midi" ò dins l'extraordinària caissa de resonància au destin qu'es Grassa.

Miquèu portava son libre a l'acabament dins l'évidéncia de sa mòrt avesinada e la portava ela amb una elegància suprèma. S'es clausa sus un libre de l'allusion, que se dona pas mai que lei pus grands de la mena a la primiera lectura, una vida tota en equilibris pudics.

Robèrt Lafont


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Los remembres de Marineta Mazoyer

Subre lo pont de Ròchabèla Marineta Mazoyer debutèt a la debuta dels ans dos mile la publicacion de sos remembres.

Quatre libres illustrats son disponibles e en venda sul site de l'autora.

En 2009 sortissiá Subre lo pont de Ròchabèla, raconte autobiografic de sa joventud dins lo barri minièr d'Alès.

Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.