esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Pron de trobaires de totei lei país d'òc ne faguèron e ne fan encara sei fretas. Quau se ne podriá plàncher ?

Amb aquela chausida vos prepausam d'anar pescar a la fònt que totei i son venguts beure.

*

Esòp - Considerat coma l'inventor del genre de la faula, Esòp es un escrivan de l'antiquitat. Nasquèt devèrs 620 abans Jèsus Crist.

La siá vida, o puslèu la legenda que li es associada, es coneguda mercés a l'òbra de Maximus Planudes autor bizantin que al sègle XIII dins lo libre La vida d'Esòp lo frigian contèt la vida del fabulista.

Una traduccion occitana d'aquel libre es estada publicada a la fin del sègle XIX jol títol : La bido d'Esop [ligam].


Marcovaldo - Italo Calvino

Marcovaldo L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.

Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.

Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.