esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Pron de trobaires de totei lei país d'òc ne faguèron e ne fan encara sei fretas. Quau se ne podriá plàncher ?

Amb aquela chausida vos prepausam d'anar pescar a la fònt que totei i son venguts beure.

*

Esòp - Considerat coma l'inventor del genre de la faula, Esòp es un escrivan de l'antiquitat. Nasquèt devèrs 620 abans Jèsus Crist.

La siá vida, o puslèu la legenda que li es associada, es coneguda mercés a l'òbra de Maximus Planudes autor bizantin que al sègle XIII dins lo libre La vida d'Esòp lo frigian contèt la vida del fabulista.

Una traduccion occitana d'aquel libre es estada publicada a la fin del sègle XIX jol títol : La bido d'Esop [ligam].


Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.

Katalanische und okzitanische renaissance - Georg Kremnitz

mars Sortiguèt en 2018 lo libre de Georg Kremnitz Katalanische und okzitanische renaissance.

L'autor venguèt presentar son trabalh a Tolosa per una conferéncia DUOC lo dimècre 20 de mars de 2019.

Tornam publicar çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

Sul libre 'Viatge d'ivèrn' de Danièla Julien

viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.