batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Aquesta nòva edicion a l'identic, conten, coma la primièra, lo tèxt de la Cançon de la crosada consacrat a aquesta batalha, en lenga del temps, amb sa traducion modèrna.

Se sap qu'aquesta batalha es un cesura de l'istòria, non solament del Midi e de la Crosada, mas tanben d'aquela d'Aragon e de Catalonha. La mòrt del supèrbe Pèire d'Aragon que non deviá precedir que de cinc ans aquela de son vinceire Simon de Montfòrt davant Tolosa, demòra un episòdi memorable, al nivèl de l'istòria de França, d'Espanha e de la glèisa.

L'òbra de Joseph Anglade que Privat aviá estampada e editada en 1913 per lo seten centenari de la batalha es estrictament limitada a aqueste eveniment sens evocar, tròp largament, las causas ni las consequéncias que foguèron, se sap, considerablas.

Dempuèi son nombroses los qu'an escrich sus aquesta batalha, mas la concision, la frescor, la simplicitat de la relacion de l'autor a l'eveniment, fan, que lo libre s'ameritava d'èsser tornarmai editat.


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.