batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Aquesta nòva edicion a l'identic, conten, coma la primièra, lo tèxt de la Cançon de la crosada consacrat a aquesta batalha, en lenga del temps, amb sa traducion modèrna.

Se sap qu'aquesta batalha es un cesura de l'istòria, non solament del Midi e de la Crosada, mas tanben d'aquela d'Aragon e de Catalonha. La mòrt del supèrbe Pèire d'Aragon que non deviá precedir que de cinc ans aquela de son vinceire Simon de Montfòrt davant Tolosa, demòra un episòdi memorable, al nivèl de l'istòria de França, d'Espanha e de la glèisa.

L'òbra de Joseph Anglade que Privat aviá estampada e editada en 1913 per lo seten centenari de la batalha es estrictament limitada a aqueste eveniment sens evocar, tròp largament, las causas ni las consequéncias que foguèron, se sap, considerablas.

Dempuèi son nombroses los qu'an escrich sus aquesta batalha, mas la concision, la frescor, la simplicitat de la relacion de l'autor a l'eveniment, fan, que lo libre s'ameritava d'èsser tornarmai editat.


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.