batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Aquesta nòva edicion a l'identic, conten, coma la primièra, lo tèxt de la Cançon de la crosada consacrat a aquesta batalha, en lenga del temps, amb sa traducion modèrna.

Se sap qu'aquesta batalha es un cesura de l'istòria, non solament del Midi e de la Crosada, mas tanben d'aquela d'Aragon e de Catalonha. La mòrt del supèrbe Pèire d'Aragon que non deviá precedir que de cinc ans aquela de son vinceire Simon de Montfòrt davant Tolosa, demòra un episòdi memorable, al nivèl de l'istòria de França, d'Espanha e de la glèisa.

L'òbra de Joseph Anglade que Privat aviá estampada e editada en 1913 per lo seten centenari de la batalha es estrictament limitada a aqueste eveniment sens evocar, tròp largament, las causas ni las consequéncias que foguèron, se sap, considerablas.

Dempuèi son nombroses los qu'an escrich sus aquesta batalha, mas la concision, la frescor, la simplicitat de la relacion de l'autor a l'eveniment, fan, que lo libre s'ameritava d'èsser tornarmai editat.


Dòn Quichòt de la Mancha

don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

'Los camins de l'exili' de Jacques Regourd

Jacques Regourd contunha dapassèt son trabalh d'escritura. Lo Grelh Roergàs publiquèt a la prima de 2025 lo segon volum de las aventuras d'Augièr de Laurac.