batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Aquesta nòva edicion a l'identic, conten, coma la primièra, lo tèxt de la Cançon de la crosada consacrat a aquesta batalha, en lenga del temps, amb sa traducion modèrna.

Se sap qu'aquesta batalha es un cesura de l'istòria, non solament del Midi e de la Crosada, mas tanben d'aquela d'Aragon e de Catalonha. La mòrt del supèrbe Pèire d'Aragon que non deviá precedir que de cinc ans aquela de son vinceire Simon de Montfòrt davant Tolosa, demòra un episòdi memorable, al nivèl de l'istòria de França, d'Espanha e de la glèisa.

L'òbra de Joseph Anglade que Privat aviá estampada e editada en 1913 per lo seten centenari de la batalha es estrictament limitada a aqueste eveniment sens evocar, tròp largament, las causas ni las consequéncias que foguèron, se sap, considerablas.

Dempuèi son nombroses los qu'an escrich sus aquesta batalha, mas la concision, la frescor, la simplicitat de la relacion de l'autor a l'eveniment, fan, que lo libre s'ameritava d'èsser tornarmai editat.


Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.