Ma virada del Mont-Blanc, Sèrgi Viaule
Detalh de la cobèrt del libre 'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

Sèrgi Viaule dins aquel novèl raconte de viatge, nos mena suls sendarèls del massís del Mont-Blanc. La Virada dicha del Mont-Blanc es segurament la bocla pedèstra mai presada d’Euròpa. Se tracha d’una escorreguda de 170 quilomètres de mejana e nauta montanha a travèrs tres Estats : França, Itàlia e Soïssa. Una virada que compta de passatges a mai de 2 500 mètres d’altitud.

L’autor metèt onze jorns per bocla la bocle e permetre aital l'espelida d'aquel libre.

Sèrgi Viaule escribèt mai d'un racontes de viatge. Ma virada del Mont Blanc es son quetren après Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014), Dins las pesadas d'En Robèrt-Loís Stevenson (2019) e son Jornal d'un jacquet (2021). Son totes estats editats a las Edicion dels Regionalisme.

Sèrgi Viaule afortís d'aver complida aquesta caminada « coma una necessitat d’equilibri psicologic e fisic. Coma lo besonh de respondre favorablament a la crida lancejanta de la montanha » que de longa pòrta en el.

Coma pels títols precedents l'autor mena lo lector dins l'accion amb una escritura al present e a la primièra persona.

Ma virada del Mont-Blanc, Sèrgi Viaule

Cobèrta de libre de Sèrgi Viaule, Ma virada del Mont-Blanc, junh de 2024


Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

Josiana Ubaud publica sa 'Flòra illustrada'

Al mes de març de 2025 sortirà la Flòra illustrada de Josiana Ubaud.

Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.