representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

D'ont mai puja la poténcia dels mejans d'observacion que ten a posita d'ont mai l'univèrs li apareis jos de formas diferentas. E sembla evident que non interpretarà l'economia de la meteissa faiçon, considerant lo mond coma un "grand tot" organic dominat per de fòrças misteriosas, d'esséncias magicas o divinas ; coma un relòtge animat per las leis d'un equilibre eternalament repetitiu ; somés a la degradacion de las energias que lo menan a la mòrt termica ; o enfin tiralhat entre aquela degradacion e las fòrças constructrises de la complexificacion e de l'imaterial.

Tornarmai plaçadas jos lum de las grandas sintèsis scientificas, non i a cap de teoria economica - los Fisiocratas, los grands Classics, Marx, Schumpeter, Hayek... - que non ganhe en significacion e en prigondor. Las mutacions que caracterizan l'evolucion de las societats umanas e l'agach que los òmes pòrtan sus l'univèrs s'exprimisson sul plan economic per de sistèmas explicatius, de mòdes d'organizacion e de programas d'accion diferents. Uèi, l'emergéncia de l'ordenador apèla una economia autra que la de las societats mecanicas.

Aqueste libre se presenta coma un plaidejat en favor d'una economia transdiciplinària : se l'economia es un dels lòcs d'ont s'interròga lo mond, las responsas a las questions que pausa demandan mai que mai de passar per d'autras disciplinas. Es en se distanciar que podèm percebre lo contorn de las causas e lor vertadièra portada.

René Passet, profesor emerit a l'universitat de París I-Sorbona, es l'un dels pionièrs de l'apròcha transdisiplinària en economia tal coma del desvolopament duradís. Publiquèt mantuns obratges demest los quals : L’Économique et le Vivant corronat per l’Acadèmia de las sciéncias moralas et politicas, L’Illusion néolibérale, Éloge du mondialisme par un "anti" présumé" - [ligam]


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.