bon-gouvernement Lo libre Le Bon Gouvernement de Pierre Rosanvallon es estat editat a las Editions du Seuil en 2015 dins la colleccion Les Livres du nouveau monde

Presentacion de l'editor - Los nòstres regims politics son diches democratics perque son consacrats per d'eleccions. Pr'aquò sèm pas governats democraticament, que l'accion dels govèrnaments es pas ligadas a de règlas clarament establidas, de transparéncia, d'exercici de la responsabilitat, de reactivitat o d'escota dels ciutadans. D'aquí la specificitat del desrei e de la colèra de nòstres contemporans.

A l'ora d'una presidencializacion caracterizada per la concentracion dels poders entre las mans de l'executiu, Pierre Rosanvallon mòstra que lo problèma es pas solament lo de la "crisa de la representacion". Es vengut lo del malgovèrn. Òr la teoria de la democracia a oblidada la question dels rapòrts entre governats e governants, s'es limitada a pensar la representacion e l'eleccion. Es donc urgent d'anar, uèi, mai luènh per compréner los mecanismes d'aquel malgovèrn e determinar las condicions d'una novèla revolucion democratica qu'es de complir.

Aquel libre propausa d'ordonar las aspiracions e las reflexions que grelhan uèi dins la societat civila e dins lo mond militant al torn d'aquelas questions en destriant las qualitats necessàrias al governants de las règlas que organizan las relacions entre governats e governants. Remosadas, aquestas forman los cadres d'una democracia d'exercici coma bon govèrn.

Pierre Rosanvallon es professor al Collège de France. Anima tanben La Republique des Idées e lo projècte Raconter la vie. Après La Contre-démocratie, La Légitimité démocratique e La Société des égaux, Le Bon Gouvernement constituís la quatrena part de son enquèsta sus la mutacion de las democracias contemporanèas.


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.