pese
Brot de pese "manja tot" © La Pousseraie

Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.

Lor objectiu es de produsir de plantas e de las comercializar als cuisinièrs del parçan en cèrca de produches frescs e de qualitat. An, per aquò far, concebut un òrt urban particulièr : utilizan la tecnica d'aqüaponia.

L'aqüaponia es una tecnica que consistís a tornar crear un mini ecositèma dins lo qual las dejeccions dels peisses servisson d'engrais natural a las plantas. Conjuga aqüacultura e idroponia.

Un grand bassin content los peisses. L'aiga cargadas de las dejeccions es utilizada per asagar las plantas que se noirrisson dels elements nutritius menats. L'aiga puèi, netetjada, torna als peisses. La bocla es boclada e la plantas butan.

La sola matèria de necessària per la cultura es la noiridura dels peisses. La quantitat d'aiga d'emplegar es feble e las culturas se pòdan praticar a l'exterior o a l'interior.

La startup niçarda prevei de comercializar sas primièras plantas per l'estiu de 2020. Al catalòg : peses, coriandre, basilic, anet, roqueta...


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.