pese
Brot de pese "manja tot" © La Pousseraie

Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.

Lor objectiu es de produsir de plantas e de las comercializar als cuisinièrs del parçan en cèrca de produches frescs e de qualitat. An, per aquò far, concebut un òrt urban particulièr : utilizan la tecnica d'aqüaponia.

L'aqüaponia es una tecnica que consistís a tornar crear un mini ecositèma dins lo qual las dejeccions dels peisses servisson d'engrais natural a las plantas. Conjuga aqüacultura e idroponia.

Un grand bassin content los peisses. L'aiga cargadas de las dejeccions es utilizada per asagar las plantas que se noirrisson dels elements nutritius menats. L'aiga puèi, netetjada, torna als peisses. La bocla es boclada e la plantas butan.

La sola matèria de necessària per la cultura es la noiridura dels peisses. La quantitat d'aiga d'emplegar es feble e las culturas se pòdan praticar a l'exterior o a l'interior.

La startup niçarda prevei de comercializar sas primièras plantas per l'estiu de 2020. Al catalòg : peses, coriandre, basilic, anet, roqueta...


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.