pese
Brot de pese "manja tot" © La Pousseraie

Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.

Lor objectiu es de produsir de plantas e de las comercializar als cuisinièrs del parçan en cèrca de produches frescs e de qualitat. An, per aquò far, concebut un òrt urban particulièr : utilizan la tecnica d'aqüaponia.

L'aqüaponia es una tecnica que consistís a tornar crear un mini ecositèma dins lo qual las dejeccions dels peisses servisson d'engrais natural a las plantas. Conjuga aqüacultura e idroponia.

Un grand bassin content los peisses. L'aiga cargadas de las dejeccions es utilizada per asagar las plantas que se noirrisson dels elements nutritius menats. L'aiga puèi, netetjada, torna als peisses. La bocla es boclada e la plantas butan.

La sola matèria de necessària per la cultura es la noiridura dels peisses. La quantitat d'aiga d'emplegar es feble e las culturas se pòdan praticar a l'exterior o a l'interior.

La startup niçarda prevei de comercializar sas primièras plantas per l'estiu de 2020. Al catalòg : peses, coriandre, basilic, anet, roqueta...


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.