pese
Brot de pese "manja tot" © La Pousseraie

Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.

Lor objectiu es de produsir de plantas e de las comercializar als cuisinièrs del parçan en cèrca de produches frescs e de qualitat. An, per aquò far, concebut un òrt urban particulièr : utilizan la tecnica d'aqüaponia.

L'aqüaponia es una tecnica que consistís a tornar crear un mini ecositèma dins lo qual las dejeccions dels peisses servisson d'engrais natural a las plantas. Conjuga aqüacultura e idroponia.

Un grand bassin content los peisses. L'aiga cargadas de las dejeccions es utilizada per asagar las plantas que se noirrisson dels elements nutritius menats. L'aiga puèi, netetjada, torna als peisses. La bocla es boclada e la plantas butan.

La sola matèria de necessària per la cultura es la noiridura dels peisses. La quantitat d'aiga d'emplegar es feble e las culturas se pòdan praticar a l'exterior o a l'interior.

La startup niçarda prevei de comercializar sas primièras plantas per l'estiu de 2020. Al catalòg : peses, coriandre, basilic, anet, roqueta...


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.