Astronau de la mission ClearSpace-1 tala qu'imaginada per sos conceptors © ESA

L'ESA trabalha al netejatge de l'orbita bassa terrèstra

L'ESA (European Space Agency) signèt a la fin del mes de novembre de 2020 amb la societat ClearSpace SA un contracte per l'organizacion d'una mission de recuperacion e de destrucion d'un objècte mandat ancianament dins l'espaci e desenant sens foncion.

Dins l'espaci aqueles objèctes inutils son ara de mai en mai nombroses e pausan de problèmas de securitat : en cas de collisions pòdon destrusir los satellits en mission. Demai los brigalhs produsits venon augmentar lo nombre d'objèctes dangièroses. D'aquí la necessitat de netejar.

L'orbita bassa es la mai concernida pel problèma. Aquí la densitat de satellits es la mai importanta e arrèsta pas de creisse notadament amb la mesa en placa de las megaconstellacions coma Starlink o OneWeb ont de centenats de satellits son mandat dins l'espaci.

L'Agéncia Espaciala Europèa s'entrevèt del problèma e signet en novembre de 2020 un contracte de 86 milions d'èuros amb la jove entrepresa soïssa ClearSpace SA per la recuperacion d'un objècte devengut inutil.

Mandarà mercés a una fusada Vega un satellit escobilhaire de 500 quilograms dotat de quatre braces articulats qu'anarà quèrre un vièlh adaptator de cargar utila Vespa que foguèt utilizat en 2013 per la mesa en orbita d'un satellit d'observacion de la Tèrra ; aquel objècte d'un centenat de quilograms ara sens foncion orbita devèrs lo 700 quilomètres d'altitud.

L'operacion de destrucion es simpla : lo veïcul escobilhaire agantarà precaucionosament amb sos braces l'objècte puèi tornarà dins l'atmosfèra cargat de sa presa. Aquí los dos vaissèls seràn destruches.

Aquel veïcul escobilhaire podrà donc pas servir dos còps. La mission nomenada ClearSpace-1 es prevista per 2025.

Per l'avenir ClearSpace SA prevei de poder desorbitar mai d'un satellit al còp.


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.