Espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Florence Parly presentèt lo 25 de julhet de 2019 sus la basa aeriana de Lion-Mont Verdun l'estrategia prevista pel ministèri.

Ja lo 13 de julhet, lo president Macron aviá anonciat que de mejans suplementaris serián consacrats a la defensa de l'espaci. L'objectiu d'en primièr es de poder detectar e identificar los satellits, e de protegir los mejans actualament present dins lo domèni espacial.

Lo president aviá alara precisat que lo comandament militar d'aquela entitat dedicada a l'espaci seriá basat a Tolosa.

D'aicí a 2025 son 700 milions d'èuros d'investiments de mai que son previst dins lo sector de la defensa espaciala per complir aqueles novèls objectius. Se venon apondre als 3,6 miliards d'èuros ja previst per la lei de programacion militara 2019-2025 per renovelar las capacitats satellitaras de l'armada.

Aquelas declaracions intervenon après la decision presa pels Estat Unis en 2018 de crear una seisena fòrça armada : la United States Space Force que debriá èsser operacionala tre 2020.

Clau per un nombre de mai en mai important d'activitats umanas, l'espaci ven per los grands poders un novèl terren de batèsta. Quatre païses an ja provat que podián destruire de satellits : China, Índia, Russia e Estats Units.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.