gaia-caminLo telescòpi espacial Gaia de l'ESA (European Space Agency) es estat mandat en orbit lo dijòus 19 de decembre de 2013 amb per mission de cartografiar en tres dimencions la galaxia nòstra (Via Lactèa).

Es estat assemblat a Tolosa per Astrium. L'universitat de Montpelhièr II - Laboratòri univers et particules - a participat a l'eleboracion de l'espectromètre embarcat. Lo centre tolosenc del CNES participarà a l'explechacion de las donadas reculhidas que seràn puèi centralizadas a Madrid.

Projècte europèu ambiciós, la mission de Gaia es : d'aprigondir la nòstra conneissença de la galaxia, de melhor compréner la siá formacion, d'estudiar traucs negres e exoplanetas.

Satellit : Gaia
Data e lòc de lançament : 19/12/13 - Kourou
Lançador : fusada Soyous - Arianespace

Nòtas :

ESA : European Space Agency

Ligams :

gaia


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.