rosetta06/08/14 - La sonda europèa Rosetta es arribada lo 6 d'agost de 2014 al prèp de la cometa Tchourioumov-Guerassimenko. Es pel moment a aproximativament 100 quilomètres.

Demorarà còsta un an, lo temps d'estudiar pel menut lo còrs celèst, massa de glaç e de polsa de 4 quilomètres sus 3,5.

Al programa :

  • se positionar en orbit (30 km) al torn de la cometa,
  • fin d'agost : determinacion del site d'aterratge pel robòt laboratòri Philae,
  • se sarrar del còrs (3 km) abans de mandar Philae sul sòl de la cometa - l'operacion es prevista pel 11 de novembre de 2014
  • prelevaments e analisas.

Rosetta puèi contunharà de seguir Tchouri dins son viatge. Las experiéncias menadas debrián permetre d'obténer d'informacions sul comportament de la cometa prèp del solelh.

Las operacions seràn pilotadas pel CNES de Tolosa. Lo projècte es bailejat per l'ESAEuropean Space Agency - [ligam ESA]


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.