cern-vista Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan en 2014.

Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.

La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.

Lo CERN es lo centre de recèrca en fisica de las particulas lo mai important al mond. Foguèt e demòra un dels lòcs ont se fan d'imporantas descobèrtas e aquò dins de domenis variats.

Qualques datas de reténer :

  • 1954 : creacion del CERN.
  • 1960 : Niels Bohr inaugura lo primièr gròs acceleradors a protons (PS).
  • 1971 : lo Super Sincrontron a Proton es bastit (lo SPS 7 quilomètres de circonferéncia).
  • 1983 : la teoria electrofebla es quasi completament confirmada.
  • 1984 : Carlo Rubbia et Simon van der Meer recebon lo Prèmi Nobèl de fisica.
  • 1989 : inauguracion del LEP (Large Electron Positron Collider, 27 quilomètres de circonferéncia). Confirmacion de la teoria electrofebla.
  • 1989 : Tim Berners-Lee trabalha sus çò que devendrà lo World Wide Web. Implementa la primièra comunicacion via un transfèrt HTTP entre un client e un servidor. Primièra adreça web : info.cern.ch
  • 1992 : Georges Charpak reçaup lo Prèmi Nobèl de fisica per son trabalh sus las cambras multifils, aplech per detectar las particulas elementàrias.
  • 1995 : primièra producion d'un atòm d'anti-idrogèn (experiéncia LEAR Low Energy Antiproton Ring).
  • 2008 : debuta de l'explechacion del LHC (Large Hadron Collider) que remplaça lo LEP.
  • 2010 : primièra captura d'atòm d'anti-idrogèn.
  • 2012 : descobèrta del boson de Higgs. En 2013 Peter Higgs e François Englert recebon lo Prèmi Nobèl de fisica per lor descobèrta - dins las annadas seisantas - del mecanisme que nos permet de compréner l'origina de la massa de las particulas, mecanisma que prevei lo boson de Higgs.

Lo site del CERN [aquí]


Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).