cern-vista Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan en 2014.

Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.

La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.

Lo CERN es lo centre de recèrca en fisica de las particulas lo mai important al mond. Foguèt e demòra un dels lòcs ont se fan d'imporantas descobèrtas e aquò dins de domenis variats.

Qualques datas de reténer :

  • 1954 : creacion del CERN.
  • 1960 : Niels Bohr inaugura lo primièr gròs acceleradors a protons (PS).
  • 1971 : lo Super Sincrontron a Proton es bastit (lo SPS 7 quilomètres de circonferéncia).
  • 1983 : la teoria electrofebla es quasi completament confirmada.
  • 1984 : Carlo Rubbia et Simon van der Meer recebon lo Prèmi Nobèl de fisica.
  • 1989 : inauguracion del LEP (Large Electron Positron Collider, 27 quilomètres de circonferéncia). Confirmacion de la teoria electrofebla.
  • 1989 : Tim Berners-Lee trabalha sus çò que devendrà lo World Wide Web. Implementa la primièra comunicacion via un transfèrt HTTP entre un client e un servidor. Primièra adreça web : info.cern.ch
  • 1992 : Georges Charpak reçaup lo Prèmi Nobèl de fisica per son trabalh sus las cambras multifils, aplech per detectar las particulas elementàrias.
  • 1995 : primièra producion d'un atòm d'anti-idrogèn (experiéncia LEAR Low Energy Antiproton Ring).
  • 2008 : debuta de l'explechacion del LHC (Large Hadron Collider) que remplaça lo LEP.
  • 2010 : primièra captura d'atòm d'anti-idrogèn.
  • 2012 : descobèrta del boson de Higgs. En 2013 Peter Higgs e François Englert recebon lo Prèmi Nobèl de fisica per lor descobèrta - dins las annadas seisantas - del mecanisme que nos permet de compréner l'origina de la massa de las particulas, mecanisma que prevei lo boson de Higgs.

Lo site del CERN [aquí]


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.