cern-vista Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan en 2014.

Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.

La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.

Lo CERN es lo centre de recèrca en fisica de las particulas lo mai important al mond. Foguèt e demòra un dels lòcs ont se fan d'imporantas descobèrtas e aquò dins de domenis variats.

Qualques datas de reténer :

  • 1954 : creacion del CERN.
  • 1960 : Niels Bohr inaugura lo primièr gròs acceleradors a protons (PS).
  • 1971 : lo Super Sincrontron a Proton es bastit (lo SPS 7 quilomètres de circonferéncia).
  • 1983 : la teoria electrofebla es quasi completament confirmada.
  • 1984 : Carlo Rubbia et Simon van der Meer recebon lo Prèmi Nobèl de fisica.
  • 1989 : inauguracion del LEP (Large Electron Positron Collider, 27 quilomètres de circonferéncia). Confirmacion de la teoria electrofebla.
  • 1989 : Tim Berners-Lee trabalha sus çò que devendrà lo World Wide Web. Implementa la primièra comunicacion via un transfèrt HTTP entre un client e un servidor. Primièra adreça web : info.cern.ch
  • 1992 : Georges Charpak reçaup lo Prèmi Nobèl de fisica per son trabalh sus las cambras multifils, aplech per detectar las particulas elementàrias.
  • 1995 : primièra producion d'un atòm d'anti-idrogèn (experiéncia LEAR Low Energy Antiproton Ring).
  • 2008 : debuta de l'explechacion del LHC (Large Hadron Collider) que remplaça lo LEP.
  • 2010 : primièra captura d'atòm d'anti-idrogèn.
  • 2012 : descobèrta del boson de Higgs. En 2013 Peter Higgs e François Englert recebon lo Prèmi Nobèl de fisica per lor descobèrta - dins las annadas seisantas - del mecanisme que nos permet de compréner l'origina de la massa de las particulas, mecanisma que prevei lo boson de Higgs.

Lo site del CERN [aquí]


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Fotografias del solelh

solelh

Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Astronomia : lo telescòpi James Webb es dins l'espaci

Ariane 5 lo 25/12/2021

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.