cern-vista Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan en 2014.

Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.

La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.

Lo CERN es lo centre de recèrca en fisica de las particulas lo mai important al mond. Foguèt e demòra un dels lòcs ont se fan d'imporantas descobèrtas e aquò dins de domenis variats.

Qualques datas de reténer :

  • 1954 : creacion del CERN.
  • 1960 : Niels Bohr inaugura lo primièr gròs acceleradors a protons (PS).
  • 1971 : lo Super Sincrontron a Proton es bastit (lo SPS 7 quilomètres de circonferéncia).
  • 1983 : la teoria electrofebla es quasi completament confirmada.
  • 1984 : Carlo Rubbia et Simon van der Meer recebon lo Prèmi Nobèl de fisica.
  • 1989 : inauguracion del LEP (Large Electron Positron Collider, 27 quilomètres de circonferéncia). Confirmacion de la teoria electrofebla.
  • 1989 : Tim Berners-Lee trabalha sus çò que devendrà lo World Wide Web. Implementa la primièra comunicacion via un transfèrt HTTP entre un client e un servidor. Primièra adreça web : info.cern.ch
  • 1992 : Georges Charpak reçaup lo Prèmi Nobèl de fisica per son trabalh sus las cambras multifils, aplech per detectar las particulas elementàrias.
  • 1995 : primièra producion d'un atòm d'anti-idrogèn (experiéncia LEAR Low Energy Antiproton Ring).
  • 2008 : debuta de l'explechacion del LHC (Large Hadron Collider) que remplaça lo LEP.
  • 2010 : primièra captura d'atòm d'anti-idrogèn.
  • 2012 : descobèrta del boson de Higgs. En 2013 Peter Higgs e François Englert recebon lo Prèmi Nobèl de fisica per lor descobèrta - dins las annadas seisantas - del mecanisme que nos permet de compréner l'origina de la massa de las particulas, mecanisma que prevei lo boson de Higgs.

Lo site del CERN [aquí]


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).