luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

« La mar, un pauc bolegarèla, d’un gris tèrne, es bassacada d’èrsas, d’ondadas e d’otarias. Aquò per astre, qu’autrament, viés un pauc lo tablèu, tant vau mièlhs si tirar una bala en plen frònt entre aquelei païsatges d’apocalipsi, cièle ennivolit, e mai la mar de blasin e la nèbla per dessús lo mercat, de nèbla o de blasin, ti dieu. Aquest rebat gris, tan gris de l’Indian, coma dei mars dau sud, sa legenda. Una crenta ! »

Presentacion - Entre los oceans indian e antarctic, endacòm dins los quarantens rugissents, es perduda una pichòta iscla mingarèla batuda dels vents e de las èrsas, que se tròba èsser francesa. Una estacion scientifica i foguèt installada, ont l’autor, meteorològ de son estat, sejornèt lo temps d’un ivernatge.

Nos raconta la vida dins aquel « luec d’enluec », paradís de l’aucelilha e dels mamifèrs marins.

Pels òmes que se’n son faches per qualques meses los prisonièrs volontaris, l’utopia somiada pòt virar a l’infèrn, qu’es causa coneguda que l’infèrn, aquò’s los autres. L’embarrament de qualques desenas de masclasses condemnats a viure ensems dins un recanton tan salvatge produtz qualques amistats de rescontre, mas tanben frustracions, garrolhas e tustes violents de personalitats.

L’interès d’aquel raconte es tanben la lenga causida per dire lo « pas’nlòc », una lenga enrasigada que, ni mai ni mens que tota autra, a pas res a far dins aquel desèrt d’abans l’òme, d’abans tota paraula : un occitan ipermarselhés pastat d’oralitat e d’invencion, que deu fòrça al grand Victòr Gelu e que dona chuc e muc al nonrés de la vida vidanta, un parlar de quèco exiliat dins lo vuèg immens d’aquel mond del finimond.


Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.