luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

« La mar, un pauc bolegarèla, d’un gris tèrne, es bassacada d’èrsas, d’ondadas e d’otarias. Aquò per astre, qu’autrament, viés un pauc lo tablèu, tant vau mièlhs si tirar una bala en plen frònt entre aquelei païsatges d’apocalipsi, cièle ennivolit, e mai la mar de blasin e la nèbla per dessús lo mercat, de nèbla o de blasin, ti dieu. Aquest rebat gris, tan gris de l’Indian, coma dei mars dau sud, sa legenda. Una crenta ! »

Presentacion - Entre los oceans indian e antarctic, endacòm dins los quarantens rugissents, es perduda una pichòta iscla mingarèla batuda dels vents e de las èrsas, que se tròba èsser francesa. Una estacion scientifica i foguèt installada, ont l’autor, meteorològ de son estat, sejornèt lo temps d’un ivernatge.

Nos raconta la vida dins aquel « luec d’enluec », paradís de l’aucelilha e dels mamifèrs marins.

Pels òmes que se’n son faches per qualques meses los prisonièrs volontaris, l’utopia somiada pòt virar a l’infèrn, qu’es causa coneguda que l’infèrn, aquò’s los autres. L’embarrament de qualques desenas de masclasses condemnats a viure ensems dins un recanton tan salvatge produtz qualques amistats de rescontre, mas tanben frustracions, garrolhas e tustes violents de personalitats.

L’interès d’aquel raconte es tanben la lenga causida per dire lo « pas’nlòc », una lenga enrasigada que, ni mai ni mens que tota autra, a pas res a far dins aquel desèrt d’abans l’òme, d’abans tota paraula : un occitan ipermarselhés pastat d’oralitat e d’invencion, que deu fòrça al grand Victòr Gelu e que dona chuc e muc al nonrés de la vida vidanta, un parlar de quèco exiliat dins lo vuèg immens d’aquel mond del finimond.


IEO Edicion tornèt editat 'Lo libre dels grand jorns' de Joan Bodon

Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...