couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Cadun sap que lo PNO jos l’empencha de Francés Fontan aviá entreprés una enquèsta tendent a determinar las termièras precisas de la lenga d’òc. Los resultats, generalament corroborats per d’enquèstas universitàrias pus puntualas, avián servit de basa per la realizacion de las divèrsas mapas que coneissèm. Trabalh menimós, exigent, fòrça detalhat, tant talament que certans insconscients (que se comportavan en agents objectius de l’Estat opressor) se’n trufavan en disent que dins aquela enquèsta, los limits dels parlars d’òc èran fixats a un brot d’èrba prèp.

Tot aquò es utilizat intelligentament per Renat Mèrle que i placa dessùs una istòria de manipulacion menada per la CIA.

Es vertat que i agèt qualques temptativas d’aquela mena que – a nòstra coneissença – anèron pas luènh. Daissam lo legeire desmarmalhar los faches e assajar d’i veire clar entre los enquestaires lingüistics, los psicopatas e los agents estrangièrs. Daissam lo reagir, tanben, fàcia a aqueles personatges politicament ambigús dont certans foguèron occitanistas, que o son pas mai mas que o poiriàn tornar venir.

La matèria occitana es estada pauc utilizada, fins ara, dins los romans franceses que cèrcan mai que mai los inspiracion dins la bascòja parisenca.

Cristian Rapin

*

Tanben sul meteis libre un article de la revista Lo bram dau clapàs numèro 76, febrièr de 2003. Extrach :

Le couteau sur la langue, un roman policièr, un roman negre de Renat Merle.

Se tracha d’un maselaire en seria pres d’una estranha foliá, foliá que mescla a l’encòp las utopias ranças d’aprèp 1968 e las crespacions identitàrias a la virada d’aquel sègle.

Renat Merle fa pas mòstra d’erudicion, mas batís un roman negre pichon, un biais de polar saborós sus l'Occitània e sas bolièras ; del còp, fa arpatejar l’Occitània tota a sos personatges de long en larg e pels travèrses.

Un policièr sus las raras entre lenga d’òc e lenga d’oil. [...]

Un roman sus l’astrada politica de la lenga, sus las lengas dominantas e dominadas, suls maximalistes e los minimalistes de la lenga d’òc e sus las derivas terroristas.

Un polar lingüistic, s’i còpa de lengas, tot aitant qu’òm las parla. Una mena de joièl pichon dins lo mond del policièr meridional, escrich per un coneisseire bon de totas las culturas d’òc.

*

Nòtas :

Le couteau sur la langue per Renat Merle
Edicions Jigal, 141 paginas, prètz 5,95 €, ISBN : 2-9511228-5-1


Nomadas

nomadas-regordNomadas - Anna Regord
IEO Edicion - 2008 - 136 paginas

La bona suspresa de 2008 en literatura occitana. Anna Regord vos convida delà la mar, per descobrir, luènh d'un occident destimborlat e fat, un mond plen de vida e d'umanitat.

Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho - Joan-Ives Casanòva

Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

Lo vin borrut - Jean-Claude Carrière

Lo vin borrut 1 Lo vin borrut 2 Jean-Claude Carrière nasquèt a Colombièras d'Òrb en 1931, moriguèt a París en 2021. Scenarista e escrivan, publicava en 2000 lo libre Le vin bouru (Plon).

Aquí tornava sus son enfança entre vinhas e castanhals, en plen campèstre.

En mars de 2018 a Bedarius las edicions Lacour-Ollé presentavan en presença de Jean-Claude Carrière una traduccion occitana del libre realizada per Claude Bernard. Dos tòmes presentan al còp la version originala francesa e la traduccion occitana.