nau-dels-fols La nau dels fòls de Florian Vernet (IEO Edicion, 2016, 15 €).

Quatrena de cobèrta – L’apostilha que claus lo darrièr roman nos explica que lo projècte inicial se titolava Lo Radèl de la Medusa e qu’èra « una sembla autobiografia en fòrma de faula satirica un pauc tròp transparenta suls trecimacis de l’occitanisme recent ».

Precisa que se mudèt finalament en Nau dels fòls per d’escuras rasons que, sens cap de dobte, los legeires las comprendràn mièlhs que lo quite autor.

 

Florian Vernet nascut a Besièrs lo 19 d’abril de 1941 es lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Foguèt professor d’occitan a l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr abans de prendre sa retirada en 2006.

Es tanben un dels membres de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.


La Bíblia

bibliaLa Bíblia - Traduccion de Joan Larzac
Dos volums : Ancian e Novèl Testaments - 78 èuros
Letras d'òc - 16 x 24 cm - religats e daurats - 1280 + 648 paginas
ISBN : 978-2-916718-71-2 + 978-2-916718-45-3

Las edicions Letras d'Òc propausan dempuèi 2016 la traduccion integrala de la Bíblia en dos volums.

Per estonant qu’aquò semblèsse, cap de revirada integrala del tèxte de la Bíblia èra pas jamai estada publicada en occitan. La presenta edicion comola aquela manca. Cadun pòt ara legir en occitan aquel òbra religiosa fondamentala qu’es tanben una de las sorsas màgers de nòstre patrimòni cultural.

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...