La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan
doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.
La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.
Presentacion – Lei borrotlaments climatics capviran lei repèrs dei generacions sus lei pendís nauts dei cimas deis Aups de Provença. De piadas novèlas apareisson amb un fum d'ipotèsis sus seis originas ! Cada generacion reagís : leis uns amb una saviesa aparenta, lo joine trapaire ardorosament. Coma faire fàcia a çò desconegut ? Anar far visita al mai ancian dei luòcs qu'es tanben lo melhor caçaire dau canton ? Emai lei sabents de París an pas de responsa !
Alara, quant de coratge e de fòrça faudrà per anar en cèrca de la Bèstia sus lei pendís dau Pic dau Coàr, a l'escasença d'una aventura mitat tragica au mièg dei Tèrras Negras, l'escasença de tornar trapar una natura enfachinanta e preservada, amb sei païsatges a vos copar l'alen.
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada
a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada
del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise
Ven de sortir (2014) lo libre Cançons del cap del pont darrièra publication del grop La Talvera.
Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.