demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Lo libre es estat editat a las edicions de l'IEO de Lengadòc.

Dins una de sas criticas sul site del Lugarn, Pèire Rabasse presentava aital lo libre :

« Dins aqueste libre, coma dins sos precedents, Jaumet Demèsa fa menar una enquèsta per de jovents. Plan solide es lo melhor biais que i pòt aver per far dintrar e manténer lo legeire adolescent dins la narracion. La possibilitat d’identificacion als personatges es lo melhor mejan per pivelar lo legeire. A n’aquel trabalh Jaumet Demèsa s’i sap far. O provèt amb sos precedents obratges. Escriure per la joventut es un mestièr malaisit de realizar. Es benlèu la rason que fa que son pas nombroses los que s’i fretan. Rason de mai per saludar lor trabalh.

« Jaumet Demèsa fa una lenga a l’encòp simpla e precisa, es intelligentament adaptada al public destinatari. Los dialògues son vius e correspondon a l’oralitat de uèi. A causit de far un occitan modèrne e pauc o pro estandard. Sus aquel sicut coma suls autres a rason. Cal que la literatura per la joventut se posca legir de Niça a Bordèu e de Vièlha e Vichei. L’intriga es just complicada çò que cal per convenir al public destinatari. Se compren que Jaumet Demèsa a fach, en amont, un trabalh de reflexion sus sas creacions.

« Malurosament, al nivèl de la presentacion editoriala, i a de causas que trucan e las cal relevar per las poder corregir dins l’avenidor. Aquò’s pas lo primièr còp qu’o remarqui : l’Institut d’Estudis Occitans de Lengadòc-bas, sonha gaire sas publicacions. Pr’aquò seriá pas complicat de balhar lo tèxte a legir per correccion. Ja qu’aprèp correccion demòran encara qualques dècas que passan per malhas, imaginatz un tèxte qu’es pas estat corregit ! Dins lo cas de Bruèissa o fadarèla ?, d’evidéncia lo tèxte es pas estat tornar legit per una tièrça persona. Pièger encara ! A un moment donat l’autor se mescla los pincèls entre los personatges. Aquela mespresa porgís una granda confusion dins l’òbra e lo lector es de longa a « rectificar de per el ». Va sens dire qu’aquò gasta bravament lo plaser de la lectura e quand se sap que lo libre es destinat a un public jove, es d’ont mai damatjós. Balham aquí a la joventut l’exemple marrit d’un trabalh fach a mièja, d’una gasanha complida a tustas e a bustas. Es un marrit senhal mandat a la joventut. »

*

Jaumet Demèsa escriu en occitan per los enfants mas pas solament. Li devèm Los Crancs (IEO Lengadòc, 2016) ; Lo mistèri de Creissèls (La Poesia, Montpelhièr, 2012) ; L'òme sortit de la mar (IEO Lengadòc, reed. 2010, 1999) ; Lo gojat que parla a las bèstias (IEO, 2003) ; Los raubaires de Taur (La Poesia, Montpelhièr, 2003) ; La salvatgina (Onorina, Mèsa - La Poesia, Montpelhièr, 2002).

Ancian president del Cercle Occitan lo Buòu de Mèsa, sòci de l'IEO es tanben responsable dels encontres de la cançon occitana a Mèsa.


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Òbras en occitan d’un republican auvernhat - Charles-Antoine Ravel

oeuvres-republicain-auvergnat-occitan Œuvres en occitan d'un républicain auvergnat de Charles-Antoine Ravel. Edicion aprestada per Joan Ros (EMCC, occitan-francés, 155 paginas, 10 €)

Auvernhat de lenga occitana, filh de vinhairons de la Granda Limanha, Charles-Antoine Ravel voliá tornar a sa lenga son estatut literari e li conferir una dimension universala. Es doncas en occitan que defendèt sas idèas republicanas jos la Restauracion e le Segond Empèri.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.