demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Lo libre es estat editat a las edicions de l'IEO de Lengadòc.

Dins una de sas criticas sul site del Lugarn, Pèire Rabasse presentava aital lo libre :

« Dins aqueste libre, coma dins sos precedents, Jaumet Demèsa fa menar una enquèsta per de jovents. Plan solide es lo melhor biais que i pòt aver per far dintrar e manténer lo legeire adolescent dins la narracion. La possibilitat d’identificacion als personatges es lo melhor mejan per pivelar lo legeire. A n’aquel trabalh Jaumet Demèsa s’i sap far. O provèt amb sos precedents obratges. Escriure per la joventut es un mestièr malaisit de realizar. Es benlèu la rason que fa que son pas nombroses los que s’i fretan. Rason de mai per saludar lor trabalh.

« Jaumet Demèsa fa una lenga a l’encòp simpla e precisa, es intelligentament adaptada al public destinatari. Los dialògues son vius e correspondon a l’oralitat de uèi. A causit de far un occitan modèrne e pauc o pro estandard. Sus aquel sicut coma suls autres a rason. Cal que la literatura per la joventut se posca legir de Niça a Bordèu e de Vièlha e Vichei. L’intriga es just complicada çò que cal per convenir al public destinatari. Se compren que Jaumet Demèsa a fach, en amont, un trabalh de reflexion sus sas creacions.

« Malurosament, al nivèl de la presentacion editoriala, i a de causas que trucan e las cal relevar per las poder corregir dins l’avenidor. Aquò’s pas lo primièr còp qu’o remarqui : l’Institut d’Estudis Occitans de Lengadòc-bas, sonha gaire sas publicacions. Pr’aquò seriá pas complicat de balhar lo tèxte a legir per correccion. Ja qu’aprèp correccion demòran encara qualques dècas que passan per malhas, imaginatz un tèxte qu’es pas estat corregit ! Dins lo cas de Bruèissa o fadarèla ?, d’evidéncia lo tèxte es pas estat tornar legit per una tièrça persona. Pièger encara ! A un moment donat l’autor se mescla los pincèls entre los personatges. Aquela mespresa porgís una granda confusion dins l’òbra e lo lector es de longa a « rectificar de per el ». Va sens dire qu’aquò gasta bravament lo plaser de la lectura e quand se sap que lo libre es destinat a un public jove, es d’ont mai damatjós. Balham aquí a la joventut l’exemple marrit d’un trabalh fach a mièja, d’una gasanha complida a tustas e a bustas. Es un marrit senhal mandat a la joventut. »

*

Jaumet Demèsa escriu en occitan per los enfants mas pas solament. Li devèm Los Crancs (IEO Lengadòc, 2016) ; Lo mistèri de Creissèls (La Poesia, Montpelhièr, 2012) ; L'òme sortit de la mar (IEO Lengadòc, reed. 2010, 1999) ; Lo gojat que parla a las bèstias (IEO, 2003) ; Los raubaires de Taur (La Poesia, Montpelhièr, 2003) ; La salvatgina (Onorina, Mèsa - La Poesia, Montpelhièr, 2002).

Ancian president del Cercle Occitan lo Buòu de Mèsa, sòci de l'IEO es tanben responsable dels encontres de la cançon occitana a Mèsa.


Lo mond perdut - Sir Arthur Conan Doyle

Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle ven d'èsser publicat per IEO Edicion (2017, 244 paginas). La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

Presentacion del traductor : Degun crei pas lo Professor Challenger quand ditz qu’a vist en America del Sud quicòm de meravilhós. Las pròvas ? Las a totas perdudas en camin, levat qualques unas que pareisson farlabicadas.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...