Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Nascut al Lengadòc Bas, en plena garriga e al bèl mièg de las vinhas, dins una campanha solelhada, Quim Candèrs publica regularament en occitan. Ja en 2016 sortissiá L’engana-l’uèlh a cò de Edite-moi !

Son trabalh lo menèt a viure dins de vilas grandas o pichonas, al país, a l’estrangièr e otramar. Ara, de l’Ocean Indian estant, los mejans de comunicacions modèrnes li permeton de gardar lo ligam amb lo país e de noirrir lo còrpus occitan de sas òbras.

Extrach - Mentretant, pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu’amb lo temps e la multiplicacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians. Òc, mas fauta de saupre multiplicar los pans coma Nòstre Sénher, fan marchar al brutle las fabricas de sòmis. Basta veire cossí lo mal nomenat fenestron senhoreja dins fòrça ostals, ocupant tot un pan de paret del salon.


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.