Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Nascut al Lengadòc Bas, en plena garriga e al bèl mièg de las vinhas, dins una campanha solelhada, Quim Candèrs publica regularament en occitan. Ja en 2016 sortissiá L’engana-l’uèlh a cò de Edite-moi !

Son trabalh lo menèt a viure dins de vilas grandas o pichonas, al país, a l’estrangièr e otramar. Ara, de l’Ocean Indian estant, los mejans de comunicacions modèrnes li permeton de gardar lo ligam amb lo país e de noirrir lo còrpus occitan de sas òbras.

Extrach - Mentretant, pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu’amb lo temps e la multiplicacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians. Òc, mas fauta de saupre multiplicar los pans coma Nòstre Sénher, fan marchar al brutle las fabricas de sòmis. Basta veire cossí lo mal nomenat fenestron senhoreja dins fòrça ostals, ocupant tot un pan de paret del salon.


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.