Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb
Fin de partida sièis nòvas.
Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.
Dins Fin de partida l'autor nos passetja entre un discors delirant d'esquizofrèn que vira paranoïac amb Pat, una anticipacion violenta sus la societat que benlèu nos espèra amb Fin de partida – darrièra de las novèlas que dona son títol al libre –, un thriller un briconèl metafisic, rebat s'aquò vira de la vida de tot escrivan, War Paint, una istòria d'amistat e de mòrt dins Val d'Aspa, un encontre entre dos èssers maltractats per l'existéncia e que benlèu escaparàn un temps a la maquina a embotir, Te daissi las claus, una farcejada negra, Ragnarök ont la vila de Besièrs aculhís Dieu en persona vengut anonciar al mond la fin programada de l'umanitat.
Sièis racontes estranhs, al còp negres e risolièrs. Ont Florian Vernet dins la continuitat d'una recèrca que perseguís dempuèi d'ans ensaja de menar la lenga occitana dins de territòris qu'es rarament acostumada de trevar.
Extrach
« Pel primièr còp despuèi d'annadas, m'avisi que mas pensadas flotejan dins mon esperit, desliuras, leugièras. E qu'an arrestat de s'empegar coma de pats a las parets de ma clòsca. Pensi que fa de temps d'aquò, ma vida aviá començat a se desfilfargar coma un brocat que seriá passat per un romegàs, e que benlèu, finala tot aquò va cambiar. Pensi que soi arribat enfin, benlèu, del costat dobèrt de la vida... »
Lo libre es estat editat per las edicions IEO Lengadòc en 2013.
Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban
a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada.
Le roman national français au défi de l'extrême droite
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada
a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada
del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise