La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Lo jove eròi, delinquent dotat per la corsa, ven de las classas popularas e foguèt internat dins un ostal de correccion (en anglés borstal) en seguida d’un panatòri que deneguèt tot primièr, mas que li calguèt assumir après. Lo director vòl fa del un modèl de reabilitacion e li propausa de participar a un programa que consistís a li faire ganhar lo prèmi nacional de corsa de fons. L’eròi gausís per aquò far de qualques assopliments dins sa detencion. Pòt notadament s’escapar de la preson lo matin per s'anar entraïnar sol dins lo campèstre. Coma es pas sens engenh, li fan miralhejar una carrièra professionala. Que causirà de faire ?

Alan Sillitoe (1928-2010) èra un romancièr, poèta, enssagista e dramaturg anglés, conegut per sos racontes onèstes, umoristics e acèrbes de la vida de la classa obrièra. Sillitoe serviguèt quatre ans dins la Royal Air Force e visquèt sièis ans en França e en Espanha, abans de tornar en Anglatèrra. Son primièr roman, Saturday Night and Sunday Morning, foguèt publicat en 1958, seguit d’un recuèlh de novèlas, The Loneliness of the Long-Distance Runner, que remportèt lo prèmi Hawthornden de literatura. Aquela revirada de la novèla eponima del recuèlh s’impregna del realisme social de la Granda-Bretanha obrièra de l’immediat après-guèrra.

Michel Fréjabise (traductor) es nascut a Montesquiu (82) en 1952. L’animator parla quatre lengas – l’occitan, lo francés, l’anglés e l’alemand – qu’utiliza quora una quora l’autra dins sas activitats divèrsas. Interessat per l’espòrt, s’entrèva mai que mai de rugbi, de corsas e escorregudas. Li agrada las valors esportivas, coratge, tenacitat, solidaritat, convivéncia e, que las supèra totas, lo respècte de la dignitat umana.


A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Òbra poetica de Joan Bodon

joan-bodon Edicion, octobre de 2010, LaDepeche.com comunica :

L'òbra poetica completa de Joan Bodon ven d'èsser publicada per las Edicions de l'IEO en partenariat amb l'Ostal Joan Bodon dins una edicion bilingüa ; devèm la revirada al francés a Rotland Pecout.

Aital tota l'òbra de Joan Bodon es disponibla en occitan e en francés. Las reviradas dels Contes e dels romans foguèron asseguradas per Pèire Canivenc, Cantalausa o Felip Gardy a la demanda de las Edicions de Roergue.