La man d'Urlica
Detalh de la primièra de cobèrta del libre 'La man d'Urlica'

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Après la paruccion en 2020 d'Esclarmonda de Perelha las Editions des Régionalisme publica en 2025 La Man d'Urlica.

Lo libre de 166 paginas es propausat al prètz de 18,50 èuros (format : 15x21 cm).

Presentacion de l'editor :

La Man d’Urlica clau totes los ingredients del roman d’aventura, amb los rebombiments necessaris per manténer lo lector lo nas sus las paginas. Aquò fa d’aqueste roman, pr’aquò publicat lo primièr còp fa ara mai de seissanta ans, una òbra qu’a pas ges vielhit. L’òbra nos remembra que los sentiments umans an pas d’edat, son universals e intemporals.

Se rescontre dins aqueste libre la reconstitucion romançada de la vida d’una tribú als tempses paleolitics. Es un pauc la cronica d’un clan amb sas batèstas de poders, sas frustracions amorosas e sas violéncias intestinas. Mas se i tròba tanben los sentiments que permetèron a l’umanitat d’evolucionar, coma per exemple lo de la solidaritat e de la compassion. Dins una pontanada ont los perilhs de tota mena gralhavan a cada instant, las mesentendudas podián menar un grop a sa pèrdia. D’aquí la necessària saviesa de qualqu’unes per assegurar la patz e lo bonaür de totes. De totjorn l’union faguèt la fòrça. D’ont mai quand una tribú-nacion se deu parar d’agressions exterioras. Res de nòu jol solelh desempuèi la naissença de l’umanitat...

La man d'Urlica, Raimonda Tricoire, Sèrgi Viaule

Primièra de cobèrta del libre La man d'Urlica


La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Hervé Terral - L'Occitanie en 48 mots

L'Occitanie en 48 mots L’Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral. Illustracion de cobèrta de Michel Iturria (IEO Edicion, 2014, 220 paginas, 14 èuros).

Hervé Terral es sociològ de l'educacion a l'universitat de Tolosa e autor de mantun libre sus la cultura occitana.

Aicí propausa de far melhor coneisse al lector contemporanèu la civilizacion occitana. Civilizacion d'ièr, de uèi. Per aquò aprofecha dels mots : 48. De los descriure, de los presentar, de los explicar, l'amena a definir los luòcs, los òmes, las valors que fan Occitània.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.