'Doctor Jekyll e Sénher Hyde' de Robert Louis Stevenson
Detalh de la cobèrta del libre 'Doctor Jekyll e Sénher Hyde' de Robert Louis Stevenson

Les Éditions des Regionalismes publiquèt a la fin de l'an 2025 en occitan, lo libre Lo cas estranh del Doctor Jekyll e Sénher Hyde de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en 1886 aquel libre aguèt un pes important sus la cultura populara. L'expression en anglés Jekyll and Hyde essent regularament emplegada per de personas que se pòdon comportar al còp coma de persona sàvias e senadas e subran coma de mostres.

Lo libre es estat tradusit dins un nombre important de lenga de pel mond tot. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

L'accion se passa a Londres a la fin del sègle dètz-e-nòu. Un òme, estranh e sinistre, sonat Hyde trèva per las carrièras. Sénher Utterson, notari e amic del Doctor Jekyll, es tafurat pel testament qu’a fach aqueste en favor de Hyde. Lo sospièch ganha lo notari quand apren la crudelitat de l’eiretièr de son amic e ne vòl saupre mai sus aquel personatge...

Aquel roman fantastic pausa la question de la dobla personalitat que cadun pòrta e de la lucha menada pel ben e pel mal al dintre de cada èsser uman.

Robert Louis Stevenson nasquèt en 1850 es mòrt en 1894. Es mondialament conegut mai que mai per sos romans fantastics e d’aventuras qu’a elevats a un nivèl grand de la literatura.

Doctor Jekyll e Sénher Hyde de Robert Louis Stevenson

Primièra de cobèrta del libre Lo cas estranh del Doctor Jekyll e Sénher Hyde de Robert Louis Stevenson, 2025


Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.

Identitat culturala e dinamisme economic

identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...