encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

« Universitari, especialista de poesia anglesa (Milton, Blake), critic de literatura anglesa e francesa, escriu fòrça dins aquelas doas lengas e es pas qu’un còp retirat, a Niça, que torna descobrir, dins de circonstàncias pro misteriosas, la lenga de sos parents qu’identifica a la de sos aujòls catars ariegeses. Laissa una òbra que s’i mèsclan qualques unas de las teorias las mai en vòga en son temps dins cèrts mitans anglosaxons e franceses, sensibles a las dimensions ocultas de l’univèrs (Mme Blavatsky, Gurdjieff, la kabala josiva...).

« Per establir son edicion, publicada a las Presses universitaires du Mirail (2010), Joan Francés Courouau s’es servit de las òbras publicadas pendent la vida de l’autor mas tanben de manuscriches depausats a l’Institut francés de Londres, ofrissent aital la possibilitat al legedor de prene coneissença del tèxt integral e definitiu de l’òbra tal coma Danís Saurat la consignèt un darrièr còp, un an avant sa mòrt, en 1958. »

L'òbra de Denis Saurat constituís un cas singular dins lo camp de la creacion literària contemporanèa en occitan. L'òbra compausada entre 1953 e 1958, es una frèsca requista en dialècte ariegés. Dins aquel tèxt se mèsclan d'influéncias eclecticas (poesia miltoniana e blakiana, misticisme, esoterisme, cabala...) e s'exprimís una mitologia plan personala.

Tant per la siás influéncias anglosaxona que per las circonstàncias qu'enròdan la siá concepcion, Encaminament Catar s'impausa coma una òbra fascinanta, a la crosada de las literaturas britanicas, francesas e occitanas.

Joan-Francés Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a menar de recèrcas à l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Ensenha la literatura occitana modèrna e contemporanèa.

Referéncias : Encaminament Catar de Denis Saurat, Presses universitaires du Midi (PUM), 2010, 23 èuros, 16 x 24 cm, 382 paginas, ISBN : 978-2-8107-0081-3.


Autan Negre - Cristian Chaumont

autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?