encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

« Universitari, especialista de poesia anglesa (Milton, Blake), critic de literatura anglesa e francesa, escriu fòrça dins aquelas doas lengas e es pas qu’un còp retirat, a Niça, que torna descobrir, dins de circonstàncias pro misteriosas, la lenga de sos parents qu’identifica a la de sos aujòls catars ariegeses. Laissa una òbra que s’i mèsclan qualques unas de las teorias las mai en vòga en son temps dins cèrts mitans anglosaxons e franceses, sensibles a las dimensions ocultas de l’univèrs (Mme Blavatsky, Gurdjieff, la kabala josiva...).

« Per establir son edicion, publicada a las Presses universitaires du Mirail (2010), Joan Francés Courouau s’es servit de las òbras publicadas pendent la vida de l’autor mas tanben de manuscriches depausats a l’Institut francés de Londres, ofrissent aital la possibilitat al legedor de prene coneissença del tèxt integral e definitiu de l’òbra tal coma Danís Saurat la consignèt un darrièr còp, un an avant sa mòrt, en 1958. »

L'òbra de Denis Saurat constituís un cas singular dins lo camp de la creacion literària contemporanèa en occitan. L'òbra compausada entre 1953 e 1958, es una frèsca requista en dialècte ariegés. Dins aquel tèxt se mèsclan d'influéncias eclecticas (poesia miltoniana e blakiana, misticisme, esoterisme, cabala...) e s'exprimís una mitologia plan personala.

Tant per la siás influéncias anglosaxona que per las circonstàncias qu'enròdan la siá concepcion, Encaminament Catar s'impausa coma una òbra fascinanta, a la crosada de las literaturas britanicas, francesas e occitanas.

Joan-Francés Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a menar de recèrcas à l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Ensenha la literatura occitana modèrna e contemporanèa.

Referéncias : Encaminament Catar de Denis Saurat, Presses universitaires du Midi (PUM), 2010, 23 èuros, 16 x 24 cm, 382 paginas, ISBN : 978-2-8107-0081-3.


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Gramatica aranesa

gramatica-aranesaGramatica aranesa - Aitor Carrera

Editor : Pagès Editors - 288 paginas - 2007
ISBN: 978-84-9779-484-8 - [ligam]

Presentacion de l'editor : "Aquesta qu'ei era prumèra gramatica modèrna der aranés. Qu'ei ath madeish temps ua gramatica normativa e descriptiva. Qu'indique damb precision çò qu'ei corrècte e çò qu'ei incorrècte en occitan d'Aran, mès tanben es hèts de variacion mès arremercables : geografics, generacionaus o ben estilistics.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.