viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Dins l’edicion : Viatge d’ivèrn – De segur sèm pas tròp acostumats de trapar de femnas qu’escrivon en occitan e n’i a encara mens en occitan provençau. Pasmens, serià far escòrna a la Danièla Julien de saludar la sortida de son libre Viatge d’ivèrn sonque per aquestas rasons estatisticas.

Es un recuelh de tretze novèlas que n’espeta una sensibilitat demasiada. L’autritz trai sul mond e sus sa quita condicion un agach sens indulgéncia, sens complasença, un agach lucid e farfolhaire fins a n’èsser quasi indecent. Al lasèr, amb una precision que farià lèga als estratègis de l’OTAN. Danièla tira drech al mai prigond, al mai intim de l’èime toca aquí onte li prutz, aquí onte nos prutz. Lo legeire es lèu pivelat, trebolat en agachaire destorbaire e clandestin per aquel jòc subtiu de clar escur qu’amaga per benlèu melhor desvelar. Las novèlas s’entremesclan entre laguis quotidians e sòmis fantastics.

Misèrias de totas menas, lo jove « a l’agach de mar » drogat que capitas pas d’assolar, malautiàs e descasença dels èssers pròches, dramas intims, vuege de l’arma e del còrs, son tant d’eveniments e tant d’escasenças que te barrutlan de l’espepissatge psicanalitic al desbondament metafisic.

Al fil de las paginas, notarem : « L’autra », un doble, benlèu, acrocada coma a un gavitél a son imatge fisic, remiracion narcissica obsessionala, un imatge que se lo cal tragicament estripar per se tornar bastir la feminitat sus de valors mens fugidissas. [...]

Calrià citar totas las nòvas, mas a cadun son viatge, a cadun la descobérta de son ivèrn.

Jòrdi Peladan

Sorsa del tèxt : Articles de Mesclum per 1998.


Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.