n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Après un roman policièr Na Balfet, vaquí un novèl roman. Aqueste còp l'accion se debana a l'Edat-Mejana, alara que Lengadòc es a fuòc e cendres. L'autor i sap gardar la distància justa entre istòria e ficcion. Un roman ponhent al còr de l'istòria occitana.

Extrach - La primièra causa que faguèt lo jove bachelièr, foguèt de davalar al teron del Fieral. Aqueste se trobava a drecha, tanlèu passada la pòrta. Èra la font de Las Toelhas mai presada d'el. Se trachava d'un trauc prigond, cavat per anar quèrre la vena d'aiga. Davalèt a la lèsta lo vintenat de lòcas per aténher la canèla de la font. Aquí, parèt sas doas mans al rajolet d'aiga fresca. Coma quand èra mainatge, forrupèt amb delici lo liquid que s'amassava dins lo cròs de sas paumas. Lo daissèt suaudament córrer dins sa garganta. Se congostèt del frescum que gentament lo ganhava. Son benaise se difusava dins son còrs tot, fins a la cima de sos dets. N'èra una benediccion. De gaire, n'auriá pregat Dieu. Levèt lo cap al cèl e se poguèt pas empachar de lançar un crit de jòia a l'azur. Udaaaau !


Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.