ignorants Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada
es una benda dessenhada d'Etienne Davodeau e de Richard Leroy.

Es estada publicada en 2016 per l'associacion Terrairòl de Nimes.

Etienne Davodeau es autor de benda dessenhada, coneis pas gaire lo mond del vin. Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai legit de benda dessenhada, mas son totes dos de bona volontat e plan curioses.

Perqué se causís de se vodar la vida a escriure e a dessenhar de libres o a produsir de vin ? Cossí e per qual ?

Mai d'una annada de temps, per respondre a aquelas questions, Etienne anèt trabalhar dins las vinhas e dins la cava de Richard que, en retorn, cabussèt dins lo mond de la benda dessenhada.

Los ignorants es lo raconte gaujós d'aquela iniciacion crosada.

La traduccion occitana es de Corinne Lhéritier.


Los sants innocents - Miguel Delibes

Sant innocents Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020 lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.

Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.

Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.

Patrick Sauzet - Conjugaison occitane

sauzet-verbes Sortiguèt en genièr de 2016 a cò de IEO Edicion lo libre Conjugaison occitane de Patrick Sauzet,  per melhor mestrejar las conjugasons en occitan lengadocian.

La gramatica es en francés per una compreneson adaptada a la demanda dels aprenants. Los tablèus de conjugason, eles, son en occitan.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.