oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Loís Andrioli es citat pels istorians de la literatura occitana, una carrièra de Niça pòrta son nom, mas son òbra e sa destinada pauc comuna son generalament mesconegudas.

D’un paire vengut dels Grisons e d’una maire niçarda originària d’Utèla, nasquèt a Sospèr en 1766 e moriguèt a Turin en 1838. Aquest oficièr del reialme de Sardenha, que combatèt en 1793 sus l’Aution e acabèt sa carrièra jos la Restauracion amb lo grad de colonèl, foguèt academician, poèta e dramaturg en lenga italiana. Compausèt tanben, dins lo niçart de la debuta del sègle XIX, de vèrses demorats per l’essencial inedits pendent près de dos sègles.

La partida dialectala de son òbra, conservada a la Bibliotèca reiala de Turin, compren lo recuèlh cortet de las Poesio nissardei e mai que mai l’epopèa en sièis cants entitolada Segurano (1832), version niçarda del poèma en italian qu’aviá consagrat vint e sèis ans mai d’ora a l’eroïna del sèti de Niça per las tropas franco-turcas en 1543.

D'una vasta cultura classica, grand legedor del Tasso e de l'Ariòsta, mas sensible a l'actualitat literària de son temps, Andrioli se situa al caireforc de las literaturas italiana e francesa. Tot en manifestant dins sos tèxtes un amor de son país natal e de sa lenga mairala qu’un aluenhament fòrça long aviá pas pogut entamenar, participèt de Turin estant a la segonda Renaissença de las letras d’òc e forniguèt al patrimòni literari niçart una contribucion qu’es pas de negligir e que l’edicion de Rémy Gasiglia voldriá tirar de l'oblit.

*

Rémy Gasiglia es professor de lenga e de literatura d’òc a l’Universitat Niça Sophia Antipolis. Membre del Centre Transdisciplinari d'Epistemologia de la Literatura, consacra sos trabalhs de recerca a las letras occitanas de l'edat barròca al jorn de uèi.


Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Del temps que lo bestium parlavan - Gérard Marty

Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.

Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.