En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

E lo grand-paire canturleja son conte...

« Mon vilatge es aquí, a la cima del causse
Lo solelh de julhet calfa l'adret...
E per frontièra, i a pas que la musica
D'una lenga vièlha que se vòl pas calar. »

De qué soscas, grand paire ? es lo títol qu'a causit Amanç Batut per amassar una garba dels sovenirs de son enfança : l'ostal, l'escòla, la plaça del vilatge, lo campèstre e lo país, los personatges qu'an marcat la memòria ... Lo libre es bilingüe (occitan-francés).

S'agís pas de contes o d'istòrias (levat un conte de Nadal d'Adrian Vesinhet), tot aquí es vertadièr e autentic (los passaires de memòria son signalats) ; puslèu donc de retraches o de scènas de vida, de la vida vidanta d'autres còps. Aital es contat, qu'Amanç Batut es un contaire, lo primièr tren, lo primièr pòst de ràdio, l'aparicion del cinèma a l'escòla, l'arribada dels dorifòrs, l'inauguracion de l'areodròm del Trauc... Contadas encara d'istòrias de lops, de caça, d'orsalièr... Retraches d'un cantalés, d'un estiflaire, Polita lo Vièlh de las Dardanèlas, Firmin lo calfaire, lo Fabron...

Esmoganta l'istòria de Pèire Zacharie : « Èrem en 1990, un dimenge d'agost, a l'après-dinnar. Lo vilatge, esclafat de solelh e de sòm, semblava adormit a cent del cent. M'esquinavi a arrapar lo Pavat per anar veire lo mieu fraire e los nebots. Pas degun per carrièra amb aquela calorassa. Los quites cans se tenián a l'ombra ». E vaquí qu'un òme tranquil, del meteis temps, cèrca qualqu'un per parlar... Los dos òmes van s'aprivadar, se reconéisser, ne direm pas mai...

Dins lo prefàci Paul de Bòni presenta l'« artista occitan, escrivan, contaire, òme de teatre » que dempuèi « mai de trenta ans, canta la lenga occitana per enfestolir nòstra lenga ». Sens oblidar que « l'òme d'esperit, jamai las, aparaire de la cultura occitana, es ataben una òme de còr, totjorn prèste a vos portar ajuda ». Un òme de còr, tot es dich...

De qué soscas, grand paire ? d'Amanç Batut (2017, Lo Grelh Roergàs).


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Reedicion de 'La Cançon de santa Fe'

L'editor Droz reeditèt a la debuta de 2025 La Cançon de santa Fe. L'edicion del tèxt es estada preparada per Valérie Fasseur.

Sus la traducion del 'Lazarillo de Tormes' en occitan per Sèrgi Carles

lazarillo-de-tormes-sergi-carlesDins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).

1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.