mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Lo tèxt, noirit de divèrsas sorsas, notadament apocrifas, conta d'en primièr la passion de Jèsus e dels eveniments que seguisson – i comprés la spectaculara Davalada als infèrns del Crist – l'istòria se persguís puèi entrò al Jutjament Final.

Malgrat la pluralitat del material emplegat per l'autor e son eterogeneïtat, lo poèma presenta un clara unitat estilistica. E se pòt reconeisse una precisa finalitat politico-religiosa, en coeréncia amb lo mitan franciscan Espiritual de la França meridionala, tal que se desvolopèt entre lo sègle XIII e XIV.

Lo poèma sembla èsser estat compausat dins los territòris compreses entre Narbona e Montpelhièr ont operava d'aquel temps lo pus grand representant del francescanisme occitan, e lo mai radical, Petrus Joannis Olivi. L'idèa d'integrar l'Evangèli de Nicodèm dins una vision de tipe escatologica dins la quala lo ròtle dels Crist es central, es absolument originala comparativament a las autras producions vernacularas d'aquel tèxt e nos ramena clarament a la teologia istorica d'inspiracion joaquimita de Petrus Joannis Olivi.

Aquel libre presenta la primièra edicion filologica fisable d'aqueste important poèma, publicat pel primièr còp en 1883 per Hermann Suchier e jamai reeditat. L'edicion es accompanhada d'una traducion literala e d'anotacions que permeton un accessus ad textum immediat.

Lo volum met aital a disposicion dels filològs e dels istorians un aplech indispensable per una coneissença pus prigonda de la literatura religiosa occitana de l'Edat Mejana e del contèxte istoric e cultural que permetèt son espelisson.

Alessio Collura es cercaire en estudis literaris, lingüistics e filologics a l'Universitat de Trento e en estudis occitans a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr. Trabalha actualament a l'Universitat de Palèrma.


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Storytelling - Christian Salmon

storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Cronicas de viatge - Sèrgi Labatut

mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.