mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Lo tèxt, noirit de divèrsas sorsas, notadament apocrifas, conta d'en primièr la passion de Jèsus e dels eveniments que seguisson – i comprés la spectaculara Davalada als infèrns del Crist – l'istòria se persguís puèi entrò al Jutjament Final.

Malgrat la pluralitat del material emplegat per l'autor e son eterogeneïtat, lo poèma presenta un clara unitat estilistica. E se pòt reconeisse una precisa finalitat politico-religiosa, en coeréncia amb lo mitan franciscan Espiritual de la França meridionala, tal que se desvolopèt entre lo sègle XIII e XIV.

Lo poèma sembla èsser estat compausat dins los territòris compreses entre Narbona e Montpelhièr ont operava d'aquel temps lo pus grand representant del francescanisme occitan, e lo mai radical, Petrus Joannis Olivi. L'idèa d'integrar l'Evangèli de Nicodèm dins una vision de tipe escatologica dins la quala lo ròtle dels Crist es central, es absolument originala comparativament a las autras producions vernacularas d'aquel tèxt e nos ramena clarament a la teologia istorica d'inspiracion joaquimita de Petrus Joannis Olivi.

Aquel libre presenta la primièra edicion filologica fisable d'aqueste important poèma, publicat pel primièr còp en 1883 per Hermann Suchier e jamai reeditat. L'edicion es accompanhada d'una traducion literala e d'anotacions que permeton un accessus ad textum immediat.

Lo volum met aital a disposicion dels filològs e dels istorians un aplech indispensable per una coneissença pus prigonda de la literatura religiosa occitana de l'Edat Mejana e del contèxte istoric e cultural que permetèt son espelisson.

Alessio Collura es cercaire en estudis literaris, lingüistics e filologics a l'Universitat de Trento e en estudis occitans a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr. Trabalha actualament a l'Universitat de Palèrma.


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Imagièr francais-occitan

imagier-macarel La societat Macarel propausa un imagièr francés-occitan de mai de 1000 mots. Un otís practic e fisable per apréner lo vocabulari corrent.

La lexicografa Josiana Ubaud e l'escrivan Sèrgi Viaule an causit los tèrmes occitans. L'edicion, realizada amb las edicions Piccolia, es estada sostenguda pel CIRDÒC e per la Region Lengadòc-Rosselhon. Piccolia an ja publicat d'imatgièrs pel basc, l'alsacian, lo breton, lo catalan...

Mistèri a l'estadi - Aimat Tastaire

Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.