puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

La declaracion simbolica d’independéncia del 27 d’octobre de 2017, votada pel Parlament catalan, marca la debuta d’una barrutlada que mena l'autor en exili a Brussèlas e quitament qualques jorns dins una preson alemanda.

Carles Puigdemont, aquí, dins sas convèrsas amb lo jornalista bèlga Olivier Mouton, e a travèrs son itinerari personal e son experiéncia politica catalana, espanhòla e europèa, esclaira lo ciutadan europèu sus las motivacions de la volontat d’independéncia del pòble catalan e sa portada : un desir de democracia radicala. Explica cossí pòt èsser una oportunitat per bastir una Euròpa que seriá non pas la dels Estats, de las nacions o de las regions, mas la dels ciutadans.

Lo tèxt original de l'obratge en catalan es estat virat en occitan per Sèrgi Viaule e Jòrdi Blanc. Es publicat per Vent Terral.

Carles Puigdemont, jornalista, cònsol de Girona, puèi president de la Generalitat de Catalonha en 2016, exiliat en Belgica e en Alemanha en 2017, es membre del Parlament europèu dempuèi genièr de 2020.

Olivier Mouton es jornalista al magazine bèlga Le Vif / L’Express, autor de las biografias de Guy Verhofstadt e de Charles Michel. Es apassionat de politica e d’Euròpa.

Extrach del prològ : « lo combat dels catalans es devengut un combat per la libertat. Un combat democratic qu’inspira de pòbles de pertot en Euròpa e dins lo Mond, per construire una societat diferenta, mai justa, mai respectuosa de las minoritats e mai democratica. Es dins aquesta lucha que nos reconeissèm, e esperam que cada jorn d’autres europèus la fagan sieuna, que lo sègle XXI deu èsser lo sègle de la democracia e de la libertat. Aquò me contenta bravament qu’aquesta òbra, la primièra qu’escriguèri en exili, siá publicada tanben en occitan. Una lenga sòrre d’un pòble fraire, que totjorn nos trobarà dins la defensa de tot çò que partejam. Imaginar lo Mond dins sa pròpria lenga es una de las manièras mai bèlas de construire una Euròpa melhora. »


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

Los ensenhaments de M. Lapluma - Andrieu Lagarda

Los ensenhaments de M. Lapluma de Andrieu Lagarda (Letras d'òc, 2017, 15 x 21 cm, 160 paginas, 20 €, ISBN : 978-2-916718-76-7).

Aqueste libre recampa una garba de cronicas d'Andrieu Lagarda dedicadas a la lenga occitana, paregudas pel primièr còp dins la revista Lo Gai Saber.

D'un biais risolièr e umoristic, l'autor balha conselhs e ensenhaments a totes los que vòlon escriure en lenga occitana.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.