Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes d'agost de 2020 tornava sus aquela reedicion. Aquí çai-jos çò que ne disián.

De buòus e d’òmes...

Abrivado, Afeciouna, Bandido, Biòu... Aquel lexic plan conegut dels gardians, dels afogats de Camarga e dels amators de corsa liura, pòt semblar escur a un profane. Dins son diccionari, Jacky Simeon a recampat aquel vocabulari de la Bouvino, e tanben los grands noms d’aquela tradicion.

Entre los quasi 300 articles que i caupon, òm pòt trapar de A a Z las biografias dels rasetaires e dels buòus de legenda, un recuèlh d’anecdòtas inedichas, e tanben los mots tecnics per deschifrar las subtilitats de la corsa liura, coma per exemple las cocardas desparièras... lo tot illustrat amb de fòtos espectaclosas presas sus lo viu.

Editat primièr en 2014, lo diccionari ven tot bèl just d’èstre mes a jorn per son autor, « sèt ans après sa primièra edicion, lo caliá actualizar amb los noms novèls dau raset », çò ditz Jacky Simeon. « Los rasetaires stars de uòi coma Cadenas e Zekraoui, e tanben de buòus ufanoses coma Mignon, Jupiter o Cupidon i fan sa dintrada e rejonhon los mitics Rami, Quasimodo, Ventadorn, Ringo o Pascalet. »

Vertadièra legenda viva de la corsa liura, Jacky Simeon, premiat de la Cocarda d’Aur en 1983, veirà son astrada cabussar en Julh 1989 dins las arenas d’Arles quand una terribla cornada de Vidocq li traucarà l’artèra femorala. L’èx-rasetaire que se ditz « mòrt dins l’arèna, reviudat dins l’escritura » partatja totjorn sa passion amb los afecionats. E coma l’ensems dau mond de la Bouvino, a l’arrèst forçat pendent la crisi sanitària, es « impacient de tornar trapar los ronds e que las corsas se tòrnen debanar ! En Lengadòc, pas de fèsta sens los buòus ! ».


Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.