Le Rococo d’Oc de Jean-François Courouau sortiguèt en 2017 a la Premsa Universitària de la Mediteranèa (PUM).

Es una antologia de poèmas occitans escriches entres 1690 e 1789.

Lo libre de 392 paginas es en francés, costa 22 €.

Presentacion

Al XVIIIen la poesia en lenga occitana fa part de la vida vidanta. Es emplegada majoritàriament pel mond, per las fèstas, e tanben per una elita cultivada dins de mitans ont la lenga d'usatga es sovent ja lo francés.

Aquela antologia, la primièra del genre per aquela epòca encara mal coneguda de l'istòria literària occitana, recampa qualques ochante tèxtes, poèmes o extrach de poèmas, traduch, presentats e anotats. Nos permet de mesurar la vitalitat et la diversitat d'una creacion poetica que se plaça dins lo vast ensemble rocòco europèu.

Un esperit leugièr, un umor subtil, de genres que se baretjan, una graça de mal definir caracteriza una escritura que, alara que pausa un agacha nòu sus la realitat dels trabalhs e dels jorns e aculhís de formas manlevadas a l'oralitat del temps, fa pròva d'una originalitat prigonda.

Jean-François Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a dirigir de recèrcas a l'universitat de Tolosa-Joan Jaurés.


Roges Nivolasses - Cristian Chaumont

Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...