Le Rococo d’Oc de Jean-François Courouau sortiguèt en 2017 a la Premsa Universitària de la Mediteranèa (PUM).

Es una antologia de poèmas occitans escriches entres 1690 e 1789.

Lo libre de 392 paginas es en francés, costa 22 €.

Presentacion

Al XVIIIen la poesia en lenga occitana fa part de la vida vidanta. Es emplegada majoritàriament pel mond, per las fèstas, e tanben per una elita cultivada dins de mitans ont la lenga d'usatga es sovent ja lo francés.

Aquela antologia, la primièra del genre per aquela epòca encara mal coneguda de l'istòria literària occitana, recampa qualques ochante tèxtes, poèmes o extrach de poèmas, traduch, presentats e anotats. Nos permet de mesurar la vitalitat et la diversitat d'una creacion poetica que se plaça dins lo vast ensemble rocòco europèu.

Un esperit leugièr, un umor subtil, de genres que se baretjan, una graça de mal definir caracteriza una escritura que, alara que pausa un agacha nòu sus la realitat dels trabalhs e dels jorns e aculhís de formas manlevadas a l'oralitat del temps, fa pròva d'una originalitat prigonda.

Jean-François Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a dirigir de recèrcas a l'universitat de Tolosa-Joan Jaurés.


Seda - Alessandro Baricco

seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

Mots d'oc mots d'ici - Géraud Delbès

Géraud Delbès publiquèt en agost de 2020, Mots d'oc mots d'ici.

L'autor presenta dins son libre de mots e d'expressions d'originas occitanas passats dins la lenga francesa corenta. L'ocasion per el d'explicar lor origina e lor sens primièr en lenga occitana.

Géraud Delbès es animator de ràdio, presenta sus France Bleu Occitanie de Chroniques occitanas, ensenha tanben l'occitan.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?