Le Rococo d’Oc de Jean-François Courouau sortiguèt en 2017 a la Premsa Universitària de la Mediteranèa (PUM).

Es una antologia de poèmas occitans escriches entres 1690 e 1789.

Lo libre de 392 paginas es en francés, costa 22 €.

Presentacion

Al XVIIIen la poesia en lenga occitana fa part de la vida vidanta. Es emplegada majoritàriament pel mond, per las fèstas, e tanben per una elita cultivada dins de mitans ont la lenga d'usatga es sovent ja lo francés.

Aquela antologia, la primièra del genre per aquela epòca encara mal coneguda de l'istòria literària occitana, recampa qualques ochante tèxtes, poèmes o extrach de poèmas, traduch, presentats e anotats. Nos permet de mesurar la vitalitat et la diversitat d'una creacion poetica que se plaça dins lo vast ensemble rocòco europèu.

Un esperit leugièr, un umor subtil, de genres que se baretjan, una graça de mal definir caracteriza una escritura que, alara que pausa un agacha nòu sus la realitat dels trabalhs e dels jorns e aculhís de formas manlevadas a l'oralitat del temps, fa pròva d'una originalitat prigonda.

Jean-François Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a dirigir de recèrcas a l'universitat de Tolosa-Joan Jaurés.


Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André

beluguet-e-lo-drac Beluguet e lo Drac de Robert Perrotto-André (Lacour-Ollé, 2005, 152 paginas, 15.00 €).

Una novèla aventura e una novèla quista per lo Beluguet. Après qu'aguèsse desliurada la Luna, vaquí qu'es a caçar lo Drac qu'a raubat la clau d'aur de Bauma Santa e lo tresaur dei Nanets.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.