Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.
L'edicion es acompanhada d'una traduccion francesa de Pascal Wagner. Lo libre es illustrat de cinquanta reproduccions de gravaduras d'Edouard Marsal e de cinquantas fotografias de Pascal Wagner.
Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga occitana. Son libre Dins las carrièiras dau Clapàs, es estat pel primièr còp publicat en 1896. Recampava cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas).
L'autor presentava a sos lectors un Montpelhièr popular. Un Montpelhièr uèi avalit, lo Clapàs d'un còp èra, que a la lectura se torna animar de totes aqueles ganha-pichòt, gents de pauc, anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneissián : l'occitan.
A caduna de las cincantas gravaduras originalas, l'edicion propausada en 2024, associa una fotografia actuala del site ont figura lo personatge. Fotografia presa exactament dins la perspectiva del dessenh, permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas.
Dins las carrièiras dau Clapàs es una òbra al còp grafica e literària. Un document irremplaçable.
La transcripcion en grafia classica, la traduccion e las fotografias son Pascal Wagner.
Lo libre es estat publicat amb l'ajuda de la Region Occitània e de la metropòli de Montpelhièr-Mediterranèa.
Cobèrta del libre, Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal, Jorn, 2024
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.
Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas)
lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.
La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume