Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'
Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'

Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.

Presentacion de l'editor

La Legenda del boès de la crotz es un dels racontes apocrifs mai coneguts de l'Edat Mejana occidentala. Probablament d'origina bogomila, la legenda s'espandiguèt rapidament dins tot l'occident crestian e es largament representada dins la literatura coma dins l'iconografia.

Lo tèxt latin que nos dona la version mai complèta e pus detalhada de la legenda es lo Post peccatum Adae que data de la fin del sègle XII o de la debuta del sègle XIII. Coma pel demai del domèni roman, lo Post peccatum Adae es estat tradusit e vulgarizat en lenga occitana.

Existís doas versions que tot en avent la meteissa origina, son fortament diferentas l'una de l'autra : l'una es contenguda dins lo manuscrit London, British Library, Harley 7403 ; l'autra es atestada pels manuscrits London, British Library, Royal 19 C 1 et Paris, BnF, fr. 858. De las doas versions occitanas, existís una edicion sinoptica del sègle XIX per Hermann Suchier (Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, 1883), acceptabla d'un punt de vist acdotic, mas sens comentari filologic, lingüistic e literari aprigondit.

Après l'òbra ara desenant datada de Suchier, aquel obratge es destinat a metre a disposicion la primièra edicion critica e comentada de la version tirada del manuscrit harleian, amb una atencion particulara portada sus las donadas lingüisticas del tèxt, a mand de metre en evidéncia d'elements que farián referéncia per la primièra part del sègle XIV al sud-oèst de l'espaci occitan.

Cobèrta del libre 'Apres que Adam fon gitatz de paradis'<

Cobèrta del libre Apres que Adam fon gitatz de paradis


Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.

Petite Histoire de l’Occitanie - Jean Sagnes

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.