la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Nos cal, al contrari, menar una analisa fina, a l'escala dels territòris, dels bacins d'emplècs, de las vilas. Pel passat, França, capitèt de manténer una cèrta egalitat entre regions "pauras" e "ricas", de mercé costoses transfèrts financièrs. Mas, amb la crisi de las finanças publicas e socialas, aquesta epòca s'acaba. Es que podèm sosténer las regions en dificultat sens frenar lo desvolopament de las grandas metropòlas ? Es que calrà lèu causir entre l'égalitat territoriala e l'eficacitat economica ?

Aqueste libre prepausa un triple punt de vista sus la dificultat que França rencontra uèi :

  • infranacional, que revèla lo morcelament territorial a l'òbra ;
  • politic, perque la destabilisacion d'unes territòris indutz lo creis dels populismes ;
  • prospectif, que lo demesiment de la despensa publica e l'energia cara daissan preveire un ebranlament dels territòris suburbans.

Al mièg d'aquestes bolversaments, vesèm se dessenhar una mapa nòva : la França en crisi de las annadas  2010-2020.

Laurent Davezies es professor al CNAM, titulari de la cadièra Economia e desvolopament dels territòris. Especialista de las questions d'economia regionala e urbana, publiquèt recentament : La republique et ses territoires. La circulation invisible des richesses (Seui/La République des Idées, 2008).


Òbra poetica de Joan Bodon

joan-bodon Edicion, octobre de 2010, LaDepeche.com comunica :

L'òbra poetica completa de Joan Bodon ven d'èsser publicada per las Edicions de l'IEO en partenariat amb l'Ostal Joan Bodon dins una edicion bilingüa ; devèm la revirada al francés a Rotland Pecout.

Aital tota l'òbra de Joan Bodon es disponibla en occitan e en francés. Las reviradas dels Contes e dels romans foguèron asseguradas per Pèire Canivenc, Cantalausa o Felip Gardy a la demanda de las Edicions de Roergue.

Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho - Joan-Ives Casanòva

Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]