De qué vòlon los candidats del PS per las lengas ? (informacion La Setmana-Vistedit)

"Levat Manuel Valls, totes los candidats an balhat lor vejaire sus las lengas regionalas e çò que cal far per las salvagardar.

La Setmana a recampèt lors idèas sus la question.

Martine Aubry : Una competéncia regionala. Coma o avèm escrich dins nòstre numèro 836, Martine Aubry s'es posicionada en favor de las lengas regionalas en preconisar l'ofèrta obligatòria a l'escòla e l'ensenhament a totes levat refús dels parents. Per ela, la solucion es de far de las lengas una competéncia de las regions. Per ela, la diversitat culturala pòt pas qu'ajudar al sentiment d'unitat nacionala

Jean-Michel Baylet : Un engatjament clar. Dins sa responsa a La Setmana, Jean-Michel Baylet a primièr rapelat qu'es engatjat desempuèi d'annadas dins la defensa de l'occitan. Per el, « la salvagarda de las lengas regionalas passa pel desvolopament de las classas bilingüas ». Pensa que las collectivitats localas an un ròtle estrategic de jogar per lor desvolopament, e que l'estat deu sostenir e facilitar lors iniciativas (mai que mai per la formacion e lo recrutament de professors, e pel sosten d'eveniments cultural). Al nivèl legislatiu, pensa que cal anar mai luènh e far una lei-quadre per la reconeissença de las culturas regionalas.

François Hollande : Un estatut mas pas de co-oficialitat. Dins una entrevista acordada a Corse Matin, François Hollande afirma qu'es « per que las lengas regionalas sián reconegudas e parladas ». Ditz que s'es President de la republica, li calrà considerar una modificacion de la constitucion per poder ratificar la carta europèa de las lengas regionalas, mas en rapelar que la sola lenga oficiala es lo francés.

Arnaud Montebourg : L'Estat ne fa ja pro. Segon son estacat de premsa, Arnaud Montebourg signarà pas la carta europèa de las lengas minorizadas. A « un grand respècte per la causida privada de cadun d'aprene una lenga regionala », mas en resumit, anarà pas mai luènh que çò que se fa ja.

Ségolène Royal : Un ròtle economic de jogar. Quand es venguda a l'Estivada de Rodés, Ségolène Royal a dit que cal una lei per securizar l'existéncia de las lengas regionalas. Es per la ratificacion de la carta europèa de las lengas regionalas e lor ensenhament generalizat. Pensa qu'an tanben un ròtle economic important de jogar, que pòdon servir a la creacion de PME."


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.