De qué vòlon los candidats del PS per las lengas ? (informacion La Setmana-Vistedit)

"Levat Manuel Valls, totes los candidats an balhat lor vejaire sus las lengas regionalas e çò que cal far per las salvagardar.

La Setmana a recampèt lors idèas sus la question.

Martine Aubry : Una competéncia regionala. Coma o avèm escrich dins nòstre numèro 836, Martine Aubry s'es posicionada en favor de las lengas regionalas en preconisar l'ofèrta obligatòria a l'escòla e l'ensenhament a totes levat refús dels parents. Per ela, la solucion es de far de las lengas una competéncia de las regions. Per ela, la diversitat culturala pòt pas qu'ajudar al sentiment d'unitat nacionala

Jean-Michel Baylet : Un engatjament clar. Dins sa responsa a La Setmana, Jean-Michel Baylet a primièr rapelat qu'es engatjat desempuèi d'annadas dins la defensa de l'occitan. Per el, « la salvagarda de las lengas regionalas passa pel desvolopament de las classas bilingüas ». Pensa que las collectivitats localas an un ròtle estrategic de jogar per lor desvolopament, e que l'estat deu sostenir e facilitar lors iniciativas (mai que mai per la formacion e lo recrutament de professors, e pel sosten d'eveniments cultural). Al nivèl legislatiu, pensa que cal anar mai luènh e far una lei-quadre per la reconeissença de las culturas regionalas.

François Hollande : Un estatut mas pas de co-oficialitat. Dins una entrevista acordada a Corse Matin, François Hollande afirma qu'es « per que las lengas regionalas sián reconegudas e parladas ». Ditz que s'es President de la republica, li calrà considerar una modificacion de la constitucion per poder ratificar la carta europèa de las lengas regionalas, mas en rapelar que la sola lenga oficiala es lo francés.

Arnaud Montebourg : L'Estat ne fa ja pro. Segon son estacat de premsa, Arnaud Montebourg signarà pas la carta europèa de las lengas minorizadas. A « un grand respècte per la causida privada de cadun d'aprene una lenga regionala », mas en resumit, anarà pas mai luènh que çò que se fa ja.

Ségolène Royal : Un ròtle economic de jogar. Quand es venguda a l'Estivada de Rodés, Ségolène Royal a dit que cal una lei per securizar l'existéncia de las lengas regionalas. Es per la ratificacion de la carta europèa de las lengas regionalas e lor ensenhament generalizat. Pensa qu'an tanben un ròtle economic important de jogar, que pòdon servir a la creacion de PME."


Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.