A la fin del mes de julhet de 2018 sul site de l'ANÒC, Ciril Joanin, Fèbus Abelhèr e Domergue Sumien presentavan un document, aquí discutissián de la situacion de l'occitanisme.

Lo pdf de 42 paginas se titola : Crisi de l'occitanisme : ont ne sèm e cossí repartir ?

Après una corta presentacion de l'istòria de l'occitanisme e de sos tres tempses tal que definit per Robèrt Lafont, tornan sus la crisa actuala que debutèt segon eles dins los ans 2010.

Dins una tresena part assajan d'identificar los problèmas de l'occitanisme modèrne e de definr de solucions.

Los autors considèran que « l’occitanisme patís quatre mals cronics que l’empedisson d’avançar : la passivitat de certans militants, la tendéncia minimalista persistenta, las divisions constantas en clans inconciliables e la manca de transmission del saber occitanista entre generacions ».

Per sortir de la crisi e bastir un futur temps quatre listan dètz elements de considerar en prioritat. Considèron que cal :

  • Una cèrca de connexion permanenta entre l’occitanisme e las preocupacions socialas de la populacion occitana.
  • L’installacion d’un rapòrt de fòrça per aver un impacte duradís sus l’opinion publica e sus la vida sociala.
  • L’usatge de la lenga dins de familhas, de generacion en generacion, en organizant aquelas familhas dins de nuclèus de parlants actius.
  • La transmission del saber occitanista a las generacions novèlas de militants, amb la formacion e la promocion constanta dels joines.
  • Una creacion pus divèrsa e pus audaciosa en lenga occitana (musica, literatura, bedé, cinèma...), dins totes los estils populars, sens restriccion.
  • Una lenga occitana accessibla a de milions de gents, gràcias a una varietat estandard clara, amb una nòrma univòca, aplicada e respectada per totes.
  • La solidaritat d’organizacion entre los occitanistas de totas las regions amb una volontat reala de s’implantar pertot dins lo país.
  • La politizacion de la question occitana en tèrmes de nacion, de liberacion nacionala.
  • L’exigéncia de qualitat dins la produccion culturala en occitan.
  • L’exigéncia de rigor dins los estudis scientifics sus la lenga e la cultura occitanas.

L'ANÒC o Assemblada Nacionala Occitana es una associacion. La siá tòca es, segon lo document citat, de conscientizar los ciutadans d'Occitània.

Se dona per prefach de far viure e d'animar « un centre de ressorsas al servici d’informacions e de reflexions sus la question occitana ». Un centre que permetrà segon lor dire de « donar d’informacions e d’idèas, tant sus la question occitana coma sus totas las questions de societat e preocupacions quotidianas en general, dins una optica occitanista ».

Preveson per aquò de crear sus la ret una plataforma informativa e de sosten per totes los projèctes occitanistas nomada ÒC.com.

Los tres autors del document Ciril Joanin, Fèbus Abelhèr e Domergue Sumien son sòci de l'ANÒC.

[telecargar lo document]