Al mes de julhet de 2025 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) e lo Partit Occitan (PÒC) tornavan sul projècte d'acòrdi per l’avenir institucional de Canaquia.
Comunicacion del Partit de la Nacion Occitana
Canaquia : Lo Partit de la Nacion Occitana denóncia la perfidia del colonialisme francés
Aqueste dissabte 12 de julhett 2025, un projècte d’acòrdi sus l’avenir institucional de Canaquia, foguèt conclús, a l’arrapat, entre las formacions politicas de l’archipèl e l’Estat colonial francés.
Aquel document es pas encara un acòrdi coma o es dich tròp sovent dins la premsa, mas un « Projècte d'acòrdi sus l'avenir de Nòva-Calèdonia ». Es entitolat L’escomesa de la Fisança. Aquel tèxt signat a Bougival en Isla de França per las formacions politicas independentistas e non-independentistas de Canaquia tanplan coma per l’Estat francés, es pel moment pas qu’un document de trabalh.
Per intrar en vigor es previst que deurà èsser validat pels estajants de Canaquia dins l’encastre d’una consulta que se deu debanar en febrièr de 2026.
Prevei la creacion d’un Estat de Nòva Caledònia associat a França. Al Partit de la Nacion Occitana notam qu’un « Estat associat a França » es pas un Estat liure.
Es totjorn una possession francesa, adonc una colonia francesa.
Aquela proposicion mal concebuda aviá estat avançada regularament pendent los darrièrs meses per Manuel Valls, ministre dels Otra-mar et notòriament contra l’autodeterminacion dels pòbles, coma o a amplament demonstrat en Catalonha.
La proposicion es que Canaquia adòpte una « lei fondamentala » consacrant sa capacitat d’auto-organizacion (lo vocabulari estant çò qu’es, es plan mencionat « auto-organizacion » e non pas « autodeterminacion ». Poiriá « modificar los signes identitaris del país (nom, drapèu, imne, devisa...), enclure un còdi de la ciutadanetat, tanplan coma una carta de las valors caledonianas mesclant « valors republicanas » e « valors oceanianas ». Lo Senat costumier e lo Conselh Economic Social e Environamental poirían contribuir a l’elaboracion d’aquela carta.
Poirà tanben eventualament decidir de modificar lo nom del Congrès de Canaquia.
Per lo còrs electoral apelat a donar son vejaire sul projècte d’acòrdi, serà compausat de los que pogèron votar al darrièr referendum.
Çò qu’es plan novèl es qu’aquel document prevei una primièra en França : la creacion d’una nacionalitat caledoniana.
Aquò permetriá als estajants de l’archipèl de beneficiar d’una dobla nacionalitat, francesa e « caledoniana ».
Notam que, plan segur, es jamai question de nacion canaca dins aquel projècte.Pròva que aquela « nacionalitat caledoniana » es un artifici dilatòri, dins lo document es escrich plan clarament : « La renóncia a la nacionalitat francesa entrainarà la renóncia a la nacionalitat caledoniana ».
Autrament dich tot lo monde devon demorar franceses malgrat l’escampa e la retorica emplegada.Es pas question d’èsser de nacionalitat canaca sens èsser de nacionalitat francesa, per contra lo contrari es possible.
Qualques concessions son previstas.
Demest las qualas que le Congrès de « Nòva-Caledònia » pòsca adoptar unas resolucions demandant que sián transferidas a Canaquia compètencias de natura regaliana dins l’un dels domènis seguents : moneda, justícia e contraròtle de la legalitat (a l’excepcion notòria de la defensa e de la seguretat).Mas se aquò deviá arribar, abans qu’un tal vòt venga realitat, aquel deuriá passar dins los estrechs tudèls de l’usina de gas mesa en plaça par la poténcia coloniala : « En cas d’adopcion d’una tala resolucion, un comitat de trabalh serà mes en plaça entre l’Estat e una delegacion especiala del Congrès de Nòva-Caledònia per tal d’estudiar las modalitats e las implicacions financièras, juridicas e tecnicas d’aquel transferiment. Un projècte conjunt de l’Estat e del Congrès de Nòva-Calèdonia poirà èsser somes a l’aprobacion dels Caledonians per via de consulta ». Autrament dich, tot es previst per rendre gaireben impossible tot ensag de recuperacion per Canaquia del mendre poder regalian.
Tot es fach per negar lo peis e al Partit de la Nacion Occitana esperam que nòstres amics independentistas canacs se daissaràn pas enganar d’aquel biais sornarut.
Canaquia es lo país dels Canacs e una politica deliberada e recenta de colonizacion de pòblament on saupriá l’empachar d’accedir a son independéncia.
Aquel tèxt, long de tretze paginas, est d’una complexitat granda e sembla estat pensat sonque per retardar l’accession de Canaquia a son independéncia plena e entièra.
Lo pòble canac pòt comptar sus la solidaritat indefectibla del Partit de la Nacion Occitana.
Lo Partit de la Nacion Occitana, julhet de 2025
*
Comunicacion del Partit Occitan
Un camin novèl per la Canaquia / Novèla Caledonia
Lo Partit Occitan saluda lo coratge dels signataris de l’acòrd anonciat dissabte sus la Canaquia / Novèla Caledonia.
Los obstacles per trobar un acòrd èran nombroses mas la situacion politica coma la situacion economica obligava a un acòrd. La question dels còrs electoral èra centrala e podèm pas doblidar que los qu’avián decidit de cambiar sa constitucion fa qualques meses son responsables de l’explosion de violéncia que coneguèt l’isla.
Los elements novèls son importants coma per exemple la dobla nacionalitat, la creacion d’un Estat diferent de l’Estat francés, associat a la Republica. Son aqueles elements que pòdon, èstre considerats coma istorics... a la condicion que sián meses en plaça.
Per aquò far i aurà encara fòrça dificultats, que siá sul territòri de l’isla o al dintre de l’exagòn.
Lo cambiament de la Constitucion serà pas un afar simple ; esperem que los parlamentaris seràn pro rasonables per acceptar lo cambiament !
Mas las fòrças contràrias al cambiament son a l’òbra dempuèi fòrça temps ; dempuèi los acòrds qu’èran ja qualificats « d’istorics » en 1988, volguts per Michel Rocard, Jacques Lafleur e Jean Marie Tjibaou. Fa 37 ans !
Aquò mòstra que França es mal armada per reglar rapidament e de faiçon serena las questions colonialas. L’istòria dona d’exemples nombroses.
Per nosautres es un afar que los que vivon sus l’isla devon reglar entre eles. De segur d’unes constitucionalistas, d’unes responsables politics diràn que los acòrds van contra los principis sacrats de l’unitat de la Republica, de l’unicitat del pòble francés, de la sobeiranitat etc.
Çò important per nosautres es de crear las condicions de la patz civila sus l’isla, de la securitat per totas e totes, d’un desvolopament economic juste e durable.
Podèm pas pèrdre de vista lo contèxte istoric. Lo territòri foguèt conquesit a l’epòca coloniala sens cap de respècte pels abitants.
França es dins l’obligacion d’acceptar de solucions que son benlèu pas dins « la tradicion » mas entre la patz e la democracia d’un costat e la pretenduda tradicion d’un autre costat, nòstra causida va a la democracia.
La Republica francesa es donc capabla de reconéisser un pòple dins la periferia del territòri francés. I a donc pas d’empacha per reconéisser los autres pòples e en particular lo pòple occitan.
Dins le caos d’aqueste sègle XXI que nais, lo reglament coelaborat d’un conflicte entre beligerants d’un meteis territòri es una bona novèla e una esperança per l’avenidor.
Lo Partit Occitan, julhet de 2025