Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.

Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.

Baptejadas Del temps que lo bestium parlavan, aquelas paginas occitanas presentava de tròces de vida de personatges, vertadièrs o imaginaris, que demora lo mai sovent – per pas dire totjorn –, sus la riba de Dordonha, la « Granda Aiga » tan polidament cantada per Loís Delluc dins son poèma Òda a la Dordonha.

Aital i se encontra d’aucèls que parlan, de personatges pintrats amb umor e una granda tendresa, e quitament una partida de cartas inspirada per Pagnol…

Lo libre de 194 paginas es estat editat a compte d'autor per Mémoires et Traditions en Périgord.


Bruèissa o fadarèla ? - Jaumet Demèsa

demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

L'occitan de viva votz - Joan Fulhet

occitan-viva-votz-fulhet L'occitan de viva votz de Joan Fulhet es un metòde de prononciacion de l'occitan lengadocian (Editor : IEO, 2008).

1 - Presentacion de l'editor

L'occitan de viva votz : metòde de prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetisme per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend mai que mai de son ensenhament.

Magdalena - Jules Cubaynes

Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.