Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Miguel de Unamuno es un dels escrivan màger de la literatura en lenga espanhòla. Dins Sant Manuel lo Bon, martir, a travèrs la narracion d'una femna, conta l'istòria d'un prèire aimat e apreciat de totes dins lo vilatge per son sacerdòci exemplar. Prèire que, pr'aquò, perdèt la fe.

Miguel de Unamuno (1864-1936) aparten a la « Generacion de 98 », nom manlevat a l’an 1898 ont Espanha perdèt sa darrièra colonia. Aquela pèrda foguèt un traumatisme grand pel país e mobilizèt d'intellectuals que davant aquel sentiment de descasença ensagèran de tornar vitalizar la vida culturala espanhòla. Miguel de Unamuno n'èra.

Joaquim Blasco, lo traductor de l'òbra, nascut dins lo Besierés, demorèt d’annadas en Espanha d'ont viatjava sovent en Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon. A pas jamai oblidat l’occitan que s’ausissiá encara per carrièra quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de traduccion entreprés dempuèi qualques ans per IEO-Edicion.

Extrach – Ara que l’avesque del diocèsi de Renada, que mon car vilatge de Valverde de Lucerna ne fa partida, s’afana, çò dison, per promòure lo procèssus de la beatificacion del nòstre dòn Manuel, tanben dich Sant Manuel lo Bon, qu’i foguèt rector, vòli daissar consignat aicí, en manièra de confession, e sol Dieu sap, que ieu non, per quina intencion, tot çò que sabi e me remembri d’aquel nòble patriarca qu’emplenèt complètament lo trefons de la vida de mon anma e foguèt mon vertadièr paire espiritual, lo paire de mon esperit, del meu, lo d’Àngela Carballino.

L’autre, mon paire carnal e temporal, lo coneguèri gaireben pas, per çò que moriguèt que ieu èri mainadeta. Sabi qu’èra arribat coma forastièr a nòstre Valverde de Lucerna, que s’i enrasiguèt en se maridant amb ma maire. Aviá portat, quand èra arribat, qualques libres, lo Quichòt, d’òbras del teatre classic, qualques romans, d’istòrias, lo Bertoldo, tot aquò forra-borra, e es dins aqueles libres que devorèri, ieu, de pantaissadas quand èri drolleta. Ma bona maire me contava rarament de faches o de paraulas de mon paire. Los de dòn Manuel, que, ela, coma lo vilatge tot, asorava, que n’èra amorosida – plan castament s’entend –, li avián escafat lo sovenir de los de son marit. Que recomandava a Dieu, fervorosament, cada jorn, quand passava lo rosari.

De nòstre dòn Manuel me’n soveni coma s’èra ièr, quand èri dròlla, amb mos dètz ans, abans que me menèsson al collègi de las sòrres de la vila ont es la catedrala, Renada. El, lo nòstre sant, deviá aver alara quicòm coma trenta sèt ans. Èra bèl, prim, la portadura drecha, arborant lo cap coma nòstre Ròc del Voltor arbora sa crèsta, e dins sos uèlhs i aviá tota la prigondor de nòstre lac. S’emportava los agaches de totes, e amb eles, los còrs, e el, quand nos agachava, semblava que, traversant la carn coma una vitra, nos agachava lo còr. Totes l’aimàvem, mai que mai los dròlles. Quinas causas nos disiá ! Èran de causas, pas de mots. Lo vilatge començava de solfinar sa santetat  ; se sentissiá plen e embriagat de son odor.


'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Racontes Apecilhats - Maria Riucròs

Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.