Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Miguel de Unamuno es un dels escrivan màger de la literatura en lenga espanhòla. Dins Sant Manuel lo Bon, martir, a travèrs la narracion d'una femna, conta l'istòria d'un prèire aimat e apreciat de totes dins lo vilatge per son sacerdòci exemplar. Prèire que, pr'aquò, perdèt la fe.

Miguel de Unamuno (1864-1936) aparten a la « Generacion de 98 », nom manlevat a l’an 1898 ont Espanha perdèt sa darrièra colonia. Aquela pèrda foguèt un traumatisme grand pel país e mobilizèt d'intellectuals que davant aquel sentiment de descasença ensagèran de tornar vitalizar la vida culturala espanhòla. Miguel de Unamuno n'èra.

Joaquim Blasco, lo traductor de l'òbra, nascut dins lo Besierés, demorèt d’annadas en Espanha d'ont viatjava sovent en Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon. A pas jamai oblidat l’occitan que s’ausissiá encara per carrièra quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de traduccion entreprés dempuèi qualques ans per IEO-Edicion.

Extrach – Ara que l’avesque del diocèsi de Renada, que mon car vilatge de Valverde de Lucerna ne fa partida, s’afana, çò dison, per promòure lo procèssus de la beatificacion del nòstre dòn Manuel, tanben dich Sant Manuel lo Bon, qu’i foguèt rector, vòli daissar consignat aicí, en manièra de confession, e sol Dieu sap, que ieu non, per quina intencion, tot çò que sabi e me remembri d’aquel nòble patriarca qu’emplenèt complètament lo trefons de la vida de mon anma e foguèt mon vertadièr paire espiritual, lo paire de mon esperit, del meu, lo d’Àngela Carballino.

L’autre, mon paire carnal e temporal, lo coneguèri gaireben pas, per çò que moriguèt que ieu èri mainadeta. Sabi qu’èra arribat coma forastièr a nòstre Valverde de Lucerna, que s’i enrasiguèt en se maridant amb ma maire. Aviá portat, quand èra arribat, qualques libres, lo Quichòt, d’òbras del teatre classic, qualques romans, d’istòrias, lo Bertoldo, tot aquò forra-borra, e es dins aqueles libres que devorèri, ieu, de pantaissadas quand èri drolleta. Ma bona maire me contava rarament de faches o de paraulas de mon paire. Los de dòn Manuel, que, ela, coma lo vilatge tot, asorava, que n’èra amorosida – plan castament s’entend –, li avián escafat lo sovenir de los de son marit. Que recomandava a Dieu, fervorosament, cada jorn, quand passava lo rosari.

De nòstre dòn Manuel me’n soveni coma s’èra ièr, quand èri dròlla, amb mos dètz ans, abans que me menèsson al collègi de las sòrres de la vila ont es la catedrala, Renada. El, lo nòstre sant, deviá aver alara quicòm coma trenta sèt ans. Èra bèl, prim, la portadura drecha, arborant lo cap coma nòstre Ròc del Voltor arbora sa crèsta, e dins sos uèlhs i aviá tota la prigondor de nòstre lac. S’emportava los agaches de totes, e amb eles, los còrs, e el, quand nos agachava, semblava que, traversant la carn coma una vitra, nos agachava lo còr. Totes l’aimàvem, mai que mai los dròlles. Quinas causas nos disiá ! Èran de causas, pas de mots. Lo vilatge començava de solfinar sa santetat  ; se sentissiá plen e embriagat de son odor.


1984 - George Orwell

Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

1984 foguèt escrich en 1948, just après la segonda guèrra mondiala. Foguèt publicat en 1949. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat.

Hervé Terral - L'Occitanie en 48 mots

L'Occitanie en 48 mots L’Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral. Illustracion de cobèrta de Michel Iturria (IEO Edicion, 2014, 220 paginas, 14 èuros).

Hervé Terral es sociològ de l'educacion a l'universitat de Tolosa e autor de mantun libre sus la cultura occitana.

Aicí propausa de far melhor coneisse al lector contemporanèu la civilizacion occitana. Civilizacion d'ièr, de uèi. Per aquò aprofecha dels mots : 48. De los descriure, de los presentar, de los explicar, l'amena a definir los luòcs, los òmes, las valors que fan Occitània.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.