Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Miguel de Unamuno es un dels escrivan màger de la literatura en lenga espanhòla. Dins Sant Manuel lo Bon, martir, a travèrs la narracion d'una femna, conta l'istòria d'un prèire aimat e apreciat de totes dins lo vilatge per son sacerdòci exemplar. Prèire que, pr'aquò, perdèt la fe.

Miguel de Unamuno (1864-1936) aparten a la « Generacion de 98 », nom manlevat a l’an 1898 ont Espanha perdèt sa darrièra colonia. Aquela pèrda foguèt un traumatisme grand pel país e mobilizèt d'intellectuals que davant aquel sentiment de descasença ensagèran de tornar vitalizar la vida culturala espanhòla. Miguel de Unamuno n'èra.

Joaquim Blasco, lo traductor de l'òbra, nascut dins lo Besierés, demorèt d’annadas en Espanha d'ont viatjava sovent en Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon. A pas jamai oblidat l’occitan que s’ausissiá encara per carrièra quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de traduccion entreprés dempuèi qualques ans per IEO-Edicion.

Extrach – Ara que l’avesque del diocèsi de Renada, que mon car vilatge de Valverde de Lucerna ne fa partida, s’afana, çò dison, per promòure lo procèssus de la beatificacion del nòstre dòn Manuel, tanben dich Sant Manuel lo Bon, qu’i foguèt rector, vòli daissar consignat aicí, en manièra de confession, e sol Dieu sap, que ieu non, per quina intencion, tot çò que sabi e me remembri d’aquel nòble patriarca qu’emplenèt complètament lo trefons de la vida de mon anma e foguèt mon vertadièr paire espiritual, lo paire de mon esperit, del meu, lo d’Àngela Carballino.

L’autre, mon paire carnal e temporal, lo coneguèri gaireben pas, per çò que moriguèt que ieu èri mainadeta. Sabi qu’èra arribat coma forastièr a nòstre Valverde de Lucerna, que s’i enrasiguèt en se maridant amb ma maire. Aviá portat, quand èra arribat, qualques libres, lo Quichòt, d’òbras del teatre classic, qualques romans, d’istòrias, lo Bertoldo, tot aquò forra-borra, e es dins aqueles libres que devorèri, ieu, de pantaissadas quand èri drolleta. Ma bona maire me contava rarament de faches o de paraulas de mon paire. Los de dòn Manuel, que, ela, coma lo vilatge tot, asorava, que n’èra amorosida – plan castament s’entend –, li avián escafat lo sovenir de los de son marit. Que recomandava a Dieu, fervorosament, cada jorn, quand passava lo rosari.

De nòstre dòn Manuel me’n soveni coma s’èra ièr, quand èri dròlla, amb mos dètz ans, abans que me menèsson al collègi de las sòrres de la vila ont es la catedrala, Renada. El, lo nòstre sant, deviá aver alara quicòm coma trenta sèt ans. Èra bèl, prim, la portadura drecha, arborant lo cap coma nòstre Ròc del Voltor arbora sa crèsta, e dins sos uèlhs i aviá tota la prigondor de nòstre lac. S’emportava los agaches de totes, e amb eles, los còrs, e el, quand nos agachava, semblava que, traversant la carn coma una vitra, nos agachava lo còr. Totes l’aimàvem, mai que mai los dròlles. Quinas causas nos disiá ! Èran de causas, pas de mots. Lo vilatge començava de solfinar sa santetat  ; se sentissiá plen e embriagat de son odor.


La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.