mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Es pel darrièr còp, benlèu, qu'ensaja d'informar los que l'enròdan sus çò qu'avenguèt del temps que los umans èran tot-poderoses. Lor explica cossí la pèsta anientèt gaireben tota l’umanitat.

L'autor, Jack London, nasquèt en 1876 a San Francisco al Estats Units. Es mai que mai conegut per sos romans d’aventura ont l'accion se situa dins lo grand nòrd american : White Fang, The Call of the Wild o The Sea-Wolf. Morriguèt en 1916.

*

Aquel trabalh de traduccion de Pèire Beziat ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions).

*

mars

*

Extrach de La pèsta escarlata

Lo caminòl seguissiá çò que dins lo temps èra estat la cauçada d’un camin de fèrre. Mas cap de tren i passava pas pus. Lo bòsc enrodava los costals de cada part de la cauçada e la subrondava dins un frami verd d’arbres e de bartasses. La senda èra pas pus larga que ne caliá per poder far passar qualqu’un e èra pas gaire mai qu’una dralha per las bèstias salvatjas. Aicí e alà, un tròç de fèrre rovilhat reganhava del sòl e ensenhava que lo ralh e las travèrsas èran totjorn aquí. A un airal plan en vista, un arbre, espés d’un palm, aviá grelhat a un ajust e aviá caplevat lo ralh. La travèrsa juntada per un tirafons aviá, a bèls uèlhs vesents, seguit lo ralh pro naut e son lòtjament s’èra emplit de grava e de fuèlhas poiridas, çò que fasiá qu’ara aquel vièlh cadafalc estranh se quilhava tot de bescaire. Tant estrecha èra aquela via que se remarcava plan qu’èra estada una via unenca.

Un òme vièlh e un dròlle caminavan sus aquel sendarèl. Avançavan dapasset pr’amor que l’òme èra rèirevièlh, un pauc de paralisia lo fasiá trampelejar e s’apevava pesugament sus son baston. Un calòt de pèl de cabra li parava lo cap del solelh. D’endejós aquesta pèl, pindorlava una flòta teunha de pels blancs crassoses. Una visièra engenhosament fargada amb una fuèlha larga li abrigava los uèlhs e d’endejós fintava lo camin ont pausava sos pès. La barba, coma lo pel, qu’auriá degut èsser blanca coma de nèu, èra tota burèla pr’amor dels tempèris e tota tacada per la vida dins los campaments. Li tombava gaireben fins a la cinta coma una granda madaissa tota cotissada. Sul pitre e sus las espatlas pindorlava un vestit de pèl de cabra d’una sola pèça, tot arnat. Los braces e las cambas, magrostins e acrochonits marcavan lo rèirevielhum tan plan coma l’uscle, los cretges e las grafinhadas marcavan las annadas d’exposicion als tempèris.

Lo dròlle que caminava davant, reglant l’ardor de sos muscles a l’avançada longanha del vielhon, portava tanben qu’un simple vestit – un tròç de pèl d’ors espelhandrada e traucada al mièg per poder far passar lo cap. Deviá pas aver mai de dotze ans. Ficada cocarèlament sus una de sas aurelhas, i aviá una coa de pòrc trencada de fresc. Dins una man portava un arc de talha mejana e una sageta.


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.