antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Dintram lèu al dedins d'un jòc de miralhs e de rebats de l'anma ont lo narrador s'engulha dins las consciéncias dels personatges de l'istòria amb l'idèa d'amodar un deute ingeniós que ven « doble despartible » dins l'itinerari yin yangüisat del legeire : « quantes còps crentèri (e crenti uèi encara) de m'èsser enganat, quantes còps manquèri de fe e mandèri a las ortigas Antonio Vidal. I aguèsse pas agut lo laç poderós del lengatge ! Dobti sovent de ma capacitat a m'acarar a una tala astrada, talament aluenchada de la meuna. De l'aver escagassat pendent lo procés, me voliái, cossí dire, reabilitar davant sa memòria. La leca que me pausa lo regim, la voliái far meuna, me l'aprivadar... lo solet biais de subreviure per ieu. »

La lenga es leugièra, sens cap de flaquesas o de longors d'explicas, que nos farga o puslèu nos tòrna fargar, a la manièra d'un roman d'Herman Hesse, la fusion amorosa del poèma e de la pròsa. Las citacions de poèmas a la debuta dels capítols tòrnan dins los mormolhs e las paraulas dels actors del roman o tanben dins la descobèrta « arqueologica » dels quasernets d'Antonio Vidal : alara s'alarga la reflexion sus la dualitat e la fragilitat de l'existéncia. Duala es la vila del libre – nos cal pensar a Budapest –, duala es la realitat ordinària del raconte fàcia a çò d'extraordinari sosjacent a tot çò que se conta.

Antonio Vidal, mai qu'un roman, seriá una mena de crusòl qu'auriá recebut las esséncias e emprentas màgers e mastegadas d'un « uman tròp uman » de l'enfança viatjaira e pluriculturala, a l'image de son autor. Autobiografia, d'un biais, òc-ben, mas biografia d'un autre biais, segurament, per qual que siá.

Aquí una cultura rica e dometja qu'aprodèla una escritura liura de tota question de lenga per pausar amb abeluc maitas questions a l'entorn d'un duèl crudèl amb la vida, la nòstra vida, valent-a-dire despolhar l'escritura de tot artifici ufanós per un less is more, o encara per trobar una nuditat, la de tot començament, tala una gràcia destriada a l'agre de la nuèit, la que nos estropa : « un còp amudit l'espèr, sobra la vida a calòs », coma o escriguèt Antonio Vidal...

Pèire Venzac

*

Presentacion de l'editorAlem Surre Garcia est un de ceux qui ont renouvelé en profondeur l’écriture occitane dans les dernières décennies du XXe siècle.

Publié pour la première fois en 1983, Antonio Vidal, dont on lira ici la version originale occitane et une traduction française due à Françoise Meyruels avec la collaboration de Martine Boulanger, est un récit fascinant, dans la lignée du réalisme fantastique sud-américain. Ecrit aux frontières du réel et d’un autre monde dont l’existence est d’autant plus intensément perçue qu’on n’y pénètre jamais que par effraction, "entre chien et loup", Antonio Vidal est un roman délibérément baroque. Construit comme un labyrinthe policier, il nous fait pénétrer au cœur d’une existence marquée par la contradiction et le doute, jusqu'à ce sentiment du néant qui menace de tout engloutir


Letras de mon molin - Alphonse Daudet

Letras de mon molin L'editor Letras d'òc reedita en 2021 las Letras de mon molin d'Alphonse Daudet.

Lo lector tornarà amb plaser descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sosprefècte al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres. Lo tot dins una lenga occitana linda e agradiva.

La traduccion es d'Andrieu Lagarda, las illustracions de Sofia Vissière.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.