patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Presentacion de l'editor : Un grand libre d'enfança

S'i encontran los sòmis, las paurs, las jòias e las penas, los mistèris, los jòcs de las filhas, las amiguetas e los garçons… E tanben los parents, l'escòla, los vesins, los ressons de l'Istòria, la violéncia de las relacions umanas vists amb los uèlhs e lo còr d'una drolleta.

Libre miralh de Nous les filles escriut e publicat en francés, Dins de patetas rojas, es lo raconte d'una descobèrta, la del mond. Maria Roanet nos i conta sens nostalgia lo passatge de l'enfança a l'adolescéncia.

Un libre pas brica ordinari que tòca al prigond de l'existéncia.

Extrach

Tot lo torn de la catedrala de Besièrs, darrèr los barris, i a un quartièr de carrièiras pichonèlas, amb d'ostals nauts e destreches, una fenèstra per estatge e pas qu'al darrièr se recèp lo solelh, e de galís encara dins lo plan pauc de temps que passa pels teulats.

La vida d'aqueles ostals davala per carrièiras : la bugada penja a la fenèstra, lo mond sortisson las cadièiras per legir lo jornal, o per dormir un bocinon o per brocar o per plomar de trufas, se sònan d'una fenèstra a l'autra, se carcanhan, apèlan los enfants e l'apèl rebombís de grop en grop fins que trape l'enfant dins quauque cava, o quauque cort a cèl dobèrt : lo canton ont jògan. En passant al ras de las fenèstras que dònan sus la carrièira ausisses de conversacions, veses los mòbles, lo mond que manjan.

Ligams

  • presentacion del libre sul site de L'IEO d'Avairon [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion del libre sul jornal La Dépêche [aquí]

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

La Canson del País

cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.