patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Presentacion de l'editor : Un grand libre d'enfança

S'i encontran los sòmis, las paurs, las jòias e las penas, los mistèris, los jòcs de las filhas, las amiguetas e los garçons… E tanben los parents, l'escòla, los vesins, los ressons de l'Istòria, la violéncia de las relacions umanas vists amb los uèlhs e lo còr d'una drolleta.

Libre miralh de Nous les filles escriut e publicat en francés, Dins de patetas rojas, es lo raconte d'una descobèrta, la del mond. Maria Roanet nos i conta sens nostalgia lo passatge de l'enfança a l'adolescéncia.

Un libre pas brica ordinari que tòca al prigond de l'existéncia.

Extrach

Tot lo torn de la catedrala de Besièrs, darrèr los barris, i a un quartièr de carrièiras pichonèlas, amb d'ostals nauts e destreches, una fenèstra per estatge e pas qu'al darrièr se recèp lo solelh, e de galís encara dins lo plan pauc de temps que passa pels teulats.

La vida d'aqueles ostals davala per carrièiras : la bugada penja a la fenèstra, lo mond sortisson las cadièiras per legir lo jornal, o per dormir un bocinon o per brocar o per plomar de trufas, se sònan d'una fenèstra a l'autra, se carcanhan, apèlan los enfants e l'apèl rebombís de grop en grop fins que trape l'enfant dins quauque cava, o quauque cort a cèl dobèrt : lo canton ont jògan. En passant al ras de las fenèstras que dònan sus la carrièira ausisses de conversacions, veses los mòbles, lo mond que manjan.

Ligams

  • presentacion del libre sul site de L'IEO d'Avairon [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion del libre sul jornal La Dépêche [aquí]

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.