Le Rococo d’Oc de Jean-François Courouau sortiguèt en 2017 a la Premsa Universitària de la Mediteranèa (PUM).

Es una antologia de poèmas occitans escriches entres 1690 e 1789.

Lo libre de 392 paginas es en francés, costa 22 €.

Presentacion

Al XVIIIen la poesia en lenga occitana fa part de la vida vidanta. Es emplegada majoritàriament pel mond, per las fèstas, e tanben per una elita cultivada dins de mitans ont la lenga d'usatga es sovent ja lo francés.

Aquela antologia, la primièra del genre per aquela epòca encara mal coneguda de l'istòria literària occitana, recampa qualques ochante tèxtes, poèmes o extrach de poèmas, traduch, presentats e anotats. Nos permet de mesurar la vitalitat et la diversitat d'una creacion poetica que se plaça dins lo vast ensemble rocòco europèu.

Un esperit leugièr, un umor subtil, de genres que se baretjan, una graça de mal definir caracteriza una escritura que, alara que pausa un agacha nòu sus la realitat dels trabalhs e dels jorns e aculhís de formas manlevadas a l'oralitat del temps, fa pròva d'una originalitat prigonda.

Jean-François Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a dirigir de recèrcas a l'universitat de Tolosa-Joan Jaurés.


Pichons vos vau contar - Aimat Tastaire

L'IEO d'Òlt propausa (2014) lo libre Pichon vos vau contar.

L’autor, Aimat Tastaire, presenta aquí un libre compausat de sièis novèlas pels enfants.

« Ma maire aviá d’istorietas imaginàrias e d’unes còps fantasticas coma l’estranh mercejament d’un fachilièr, l’ajuda a un farfadet nafrat o la visita d’un castèl embreissat ; mas tanben las coquinariás, la maissantisa, o al sens contra, l’amabilitat dels enfants quand o cal dins la vida de cada jorn. »

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.