robusta12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.

La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.

« C'est un grand pas en avant pour le CSU de Montpellier, Grâce à ce programme, nous allons bénéficier de l'appui des experts de l'ESA pendant deux à trois ans. Cet apport de compétence devrait permettre des avancées technologiques plus rapides que par le mode « essais-erreurs » auquel nous sommes habitués. » Çò dich Laurent Dusseau lo director de l'establiment montpelhierenc.

Lo programa Fly your Satellite es, primièr, un programa educatiu : deu ajudar los estudiants europèus que trabalhan dins lo domèni dels nanosatellits. L'ESA mena un supòrt tecnic per ajudar lor lancament.

Lo projècte vencidor se dis Celesta, deu lançar lo satellit Robusta-1D en 2019. Quinze estudiants trabalhan sul projècte.

[ligam]


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.