Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aqueste mandat en orbita al mes de decembre de 2021 es operacional dempuèi la prima. Concebut per la NASA en collaboracion amb las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA) es situat al punt de Lagrange L2 a 1,5 milion de quilomètres de la Tèrra. Es ara plenament operacional, sa carrièra debuta.

Lo primièr image obtengut e presentat lo 11 de julhet per la NASA mòstra un amàs d'un milièr de galaxias. Baptesat SMAC 0723 es situat a 4,6 miliards d'annadas-lum de la Tèrra. Mas de per darrièr se pòdon veire d'objèctes cosmics situats al delà, a mai de 13 miliards d'annadas-lum.

Aquela resolucion inegalada entrò ara del telesòpi James Webb permetrà al scientifics de veire mai luènh e d'obténer d'informacions preciosas sus la debuta de la formacion de l'univèrs.

Los primièrs estudis serioses dels images obtenguts pel telescòpi James Webb son espertats pel mes de setembre de 2022.

Al delà de l'image de l'amàs SMAC 0723 son estats difusats los images de la Nebulosa Carina, del Quintet Stephan e de la Nebulosa Anèl del Sud.

Image James Webb SMAC 0723

Imatge de l'amàs galactic SMAC 0723 desvelat lo 11 de julhet de 2022 © NASA, ESA, CSA, and STScI


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.