Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aqueste mandat en orbita al mes de decembre de 2021 es operacional dempuèi la prima. Concebut per la NASA en collaboracion amb las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA) es situat al punt de Lagrange L2 a 1,5 milion de quilomètres de la Tèrra. Es ara plenament operacional, sa carrièra debuta.

Lo primièr image obtengut e presentat lo 11 de julhet per la NASA mòstra un amàs d'un milièr de galaxias. Baptesat SMAC 0723 es situat a 4,6 miliards d'annadas-lum de la Tèrra. Mas de per darrièr se pòdon veire d'objèctes cosmics situats al delà, a mai de 13 miliards d'annadas-lum.

Aquela resolucion inegalada entrò ara del telesòpi James Webb permetrà al scientifics de veire mai luènh e d'obténer d'informacions preciosas sus la debuta de la formacion de l'univèrs.

Los primièrs estudis serioses dels images obtenguts pel telescòpi James Webb son espertats pel mes de setembre de 2022.

Al delà de l'image de l'amàs SMAC 0723 son estats difusats los images de la Nebulosa Carina, del Quintet Stephan e de la Nebulosa Anèl del Sud.

Image James Webb SMAC 0723

Imatge de l'amàs galactic SMAC 0723 desvelat lo 11 de julhet de 2022 © NASA, ESA, CSA, and STScI


Los veïculs d'Hyperloop Transportation Technologies comunicaràn mercés a Icomera

Capsule HTT

Lo dimars 26 de genièr de 2021 Hyperloop Transportation Technologies anoncièt que tabalhariá amb la societat Icomera per far comunicar las siás capsulas.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Montpelhièr : mòstra 'Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012'

Lynne Cohen Corporate Office

Del 27 de junh al 22 de setembre de 2019, lo Pavillon Populaire, espaci d’art fotografic de la Vila de Montpelhièr, aculhissiá la mòstra Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Lo futur pòrtavions de l'armada francesa serà nuclear

Pòrtavions

Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

L'universitat de Montpelhièr dubrís una formacion en finança verda

finança verda

Per la dintrada universitària de 2020 los estudiants de l'universitat de Montpelhièr an poscut s'inscriure a un cors de finança verda.

Tolosa : veïculs autonòms

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.

Avion supersonics : lo X-59 de la NASA s'aprèsta

A la fin de l'an 2019, las administracions estatsunidencas an autrejat la construcion del X-59, l'avion supersonic e silenciós desvolopat per la NASA.