Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aqueste mandat en orbita al mes de decembre de 2021 es operacional dempuèi la prima. Concebut per la NASA en collaboracion amb las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA) es situat al punt de Lagrange L2 a 1,5 milion de quilomètres de la Tèrra. Es ara plenament operacional, sa carrièra debuta.

Lo primièr image obtengut e presentat lo 11 de julhet per la NASA mòstra un amàs d'un milièr de galaxias. Baptesat SMAC 0723 es situat a 4,6 miliards d'annadas-lum de la Tèrra. Mas de per darrièr se pòdon veire d'objèctes cosmics situats al delà, a mai de 13 miliards d'annadas-lum.

Aquela resolucion inegalada entrò ara del telesòpi James Webb permetrà al scientifics de veire mai luènh e d'obténer d'informacions preciosas sus la debuta de la formacion de l'univèrs.

Los primièrs estudis serioses dels images obtenguts pel telescòpi James Webb son espertats pel mes de setembre de 2022.

Al delà de l'image de l'amàs SMAC 0723 son estats difusats los images de la Nebulosa Carina, del Quintet Stephan e de la Nebulosa Anèl del Sud.

Image James Webb SMAC 0723

Imatge de l'amàs galactic SMAC 0723 desvelat lo 11 de julhet de 2022 © NASA, ESA, CSA, and STScI


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.