New Glenn 16/01/2025
La New Glenn en partença lo 16 de genièr de 2025

La societat estatsunidenca, Blue Origin, capitèt lo dijòus 16 de genièr de 2025 de mandar dins l'espaci, per son primièr vòl, sa fusada New Glenn.

Blue Origin, creada per Jeff Bezos fondator d'Amazon, se posiciona coma concurent de SpaceX.

La fusada es partida de Cap Canaveral en Florida. La mesa en orbita s'es plan passada.

La recuperacion del booster èra prevista. Se posquèt pas far. Aqueste es estat perdut. Es de notar que calguèt a SpaceX d'ensages nombroses per fin de recuperar los primièrs estatges del Falcon o del Starship.

Un dels ròtles principal de las fusadas New Glenn serà de mandar en orbita los satellits de la constellacion Kuiper d'Amazon. Un autre dels grands projèctes de Jeff Bezos, en concuréncia amb la constellacion Starlink d'Elon Musk, ja foncionala.

Es lo 16 de genièr tanben que SpaceX efectuèt son seten ensag del Starship. L'entrepresa posquèt recuperar pel segond còp lo primièr estatge SuperHeavy. Pr'aquò l'astronau Starship explausèt.

Los engeniaires de SpaceX, pel ochen vòl, preveson de recuperar al còp lo primièr estatge e l'astronau.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.