L'avions regionals electric ERA tal qu'imaginat per sos conceptors © Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

La necessària descarbonizacion del sector, demanda de tornar pensar los equipaments embarcats. Thales es un dels actor màger del sector, equipa de sos instruments un nombre important de constructors, d'Airbus a Dassault.

Aura Aero es un actor novèl. Basada a Tolosa l'entrepresa desvolopa un avions regionals electric de 19 plaças l'ERA. Son primièr vòl es previst per 2024 per una intrada en servici en 2027.

L'accòrd signat entre las doas entrepresas prevei de desvolopar una avionica especifica adaptada a l'ERA, inclusent los equipaments del cockpit, de solucions per la conectica entre lo sòl e l'aparelh en vòl e una plataforma digitala.

Jérémy Caussade, cofondator e president d'Aura Aero, se declarèt « aürós de poder crear aqueste partenariat amb Thales que lo desvolopament de l'aviacion descarbonada non se limita pas unicament als sistèmas propulsius. Necessita maitas inovacions inclusent notadament los aspèctes avionics. Aqueste objectiu es un primièr pas e dobti pas qu'aquestas inovacions trobaràn d'autras aplicacions. Per la combinason de las melhoras tecnologias digitalas amb nòstra experiéncia de constructor, volèm passar una nòva estapa dins la transicion energetica de l'aviacion. »

De son costat, Jean-Paul Ebanga, director de las activitats avionicas de vòl a cò de Thales, considèra que « lo sistèma de cockpit FlytX es la solucion ideala per sosténer la revolucion dels usatges que propausa Aura Aero. Sèm aüroses de poder participar al projècte ERA qu'aprofecha dels investiments tecnologics qu'avèm efectuats aquestes darrièrs ans e contribuís a dubrir la via d'una aviacion regionala electrica e ecoresponsabla. »


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».