L'avions regionals electric ERA tal qu'imaginat per sos conceptors © Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

La necessària descarbonizacion del sector, demanda de tornar pensar los equipaments embarcats. Thales es un dels actor màger del sector, equipa de sos instruments un nombre important de constructors, d'Airbus a Dassault.

Aura Aero es un actor novèl. Basada a Tolosa l'entrepresa desvolopa un avions regionals electric de 19 plaças l'ERA. Son primièr vòl es previst per 2024 per una intrada en servici en 2027.

L'accòrd signat entre las doas entrepresas prevei de desvolopar una avionica especifica adaptada a l'ERA, inclusent los equipaments del cockpit, de solucions per la conectica entre lo sòl e l'aparelh en vòl e una plataforma digitala.

Jérémy Caussade, cofondator e president d'Aura Aero, se declarèt « aürós de poder crear aqueste partenariat amb Thales que lo desvolopament de l'aviacion descarbonada non se limita pas unicament als sistèmas propulsius. Necessita maitas inovacions inclusent notadament los aspèctes avionics. Aqueste objectiu es un primièr pas e dobti pas qu'aquestas inovacions trobaràn d'autras aplicacions. Per la combinason de las melhoras tecnologias digitalas amb nòstra experiéncia de constructor, volèm passar una nòva estapa dins la transicion energetica de l'aviacion. »

De son costat, Jean-Paul Ebanga, director de las activitats avionicas de vòl a cò de Thales, considèra que « lo sistèma de cockpit FlytX es la solucion ideala per sosténer la revolucion dels usatges que propausa Aura Aero. Sèm aüroses de poder participar al projècte ERA qu'aprofecha dels investiments tecnologics qu'avèm efectuats aquestes darrièrs ans e contribuís a dubrir la via d'una aviacion regionala electrica e ecoresponsabla. »


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.