L'avions regionals electric ERA tal qu'imaginat per sos conceptors © Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

La necessària descarbonizacion del sector, demanda de tornar pensar los equipaments embarcats. Thales es un dels actor màger del sector, equipa de sos instruments un nombre important de constructors, d'Airbus a Dassault.

Aura Aero es un actor novèl. Basada a Tolosa l'entrepresa desvolopa un avions regionals electric de 19 plaças l'ERA. Son primièr vòl es previst per 2024 per una intrada en servici en 2027.

L'accòrd signat entre las doas entrepresas prevei de desvolopar una avionica especifica adaptada a l'ERA, inclusent los equipaments del cockpit, de solucions per la conectica entre lo sòl e l'aparelh en vòl e una plataforma digitala.

Jérémy Caussade, cofondator e president d'Aura Aero, se declarèt « aürós de poder crear aqueste partenariat amb Thales que lo desvolopament de l'aviacion descarbonada non se limita pas unicament als sistèmas propulsius. Necessita maitas inovacions inclusent notadament los aspèctes avionics. Aqueste objectiu es un primièr pas e dobti pas qu'aquestas inovacions trobaràn d'autras aplicacions. Per la combinason de las melhoras tecnologias digitalas amb nòstra experiéncia de constructor, volèm passar una nòva estapa dins la transicion energetica de l'aviacion. »

De son costat, Jean-Paul Ebanga, director de las activitats avionicas de vòl a cò de Thales, considèra que « lo sistèma de cockpit FlytX es la solucion ideala per sosténer la revolucion dels usatges que propausa Aura Aero. Sèm aüroses de poder participar al projècte ERA qu'aprofecha dels investiments tecnologics qu'avèm efectuats aquestes darrièrs ans e contribuís a dubrir la via d'una aviacion regionala electrica e ecoresponsabla. »


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.